BATLLE I GRAS, Josep
Premià de Mar (Maresme), 9 de febrer de 1920 – Mataró (Maresme), 24 de setembre de 2006
Jardiner, florista i horticultor. Fill d’Enric Batlle Fabregat i de Maria Gras Santacana. Pertanyia a la nissaga de jardiners Batlle, que es remunta a principis de segle XIX. El seu avi, Agustí Batlle Cuixart (1850 i 1915) estava instal·lat a Gràcia on tenia un establiment d’horticultura al carrer de Septimània i va tenir sis fills, tots ells dedicats a la jardineria i l’horticultura: Agustí Batlle Fabregat, Miquel, Enric, Andreu, Josep i Ramon. Josep Batlle Gras formava part de la cinquena generació d’aquesta nissaga, juntament amb les seves germanes, Enriqueta (1905-1993) i Agustina (1909-1993). Casat amb Carme Durany Obradors va tenir tres fills: M. Assumpció (1951) Enric (1954) i Oriol (1961). Tots tres fills han exercit professions vinculades als jardins i les plantes. M. Assumpció és biòloga, Enric és arquitecte paisatgista i Oriol és enginyer tècnic agrícola.
Josep Batlle es vantava d’haver nascut en un camp de violetes. Aquesta era la seva particular manera d’explicar que l’ofici de jardiner i horticultor va formar part tota seva vida, no només per els ancestres, sinó també perquè cunyats i germanes van treballar en el sector, com bona part de les seves amistats. La seva mare, volia per a Josep, una professió diferent de l’horticultura. Coneixia bé la duresa de la feina, de llargues jornades, sense descans. En aquest desig hi degué influir la sobtada mort d’Enric Batlle, l’any 1929, tot tornant de cuidar el camps de Premià durant uns dies gèlids. Josep aleshores estudiava als Escolapis del carrer Diputació, i quan la família es va traslladar a viure a tocar de la plaça Espanya, a casa de la filla gran -casada amb Josep Casasús- va continuar els estudis primaris, als maristes de Sants. Josep Casasús era fillol de Josep Vidal, propietari dels vivers Aldrufeu i Vidal, ubicats a la plaça d’Espanya on Maria Gras i la seva filla Enriqueta s’encarregarien de portar un quiosc de flors.
Envoltat per tant de persones dedicades a l’horticultura, i probablement influït per l’oncle i els cosins que també treballaven en el sector, Josep va començar a estudiar l’any 1935 a l’Escola de Jardineria de Barcelona, fundada per Nicolau M. Rubió i Tudurí, l’any 1933. L’escola es deia oficialment “Escola Municipal d’aprenents jardiners,” i estava destinada a formar en l’ofici a treballadors per mantenir els parcs i jardins públics de la ciutat, si bé, no tots els seus alumnes van seguir aquest destí. La Guerra Civil va obligar a tancar l’escola.
Acabada la guerra, Josep Batlle va començar a treballar als vivers de Josep Casasús on va seguir formant-se en la professió. L’any 1945 va decidir recuperar les terres del pare de Premià de Mar i obrir el seu propi negoci d’horticultura. Va intentar, de primer, cultivar rosers, que no van prosperar a causa de les condicions del terreny, dedicant-se després gairebé a produir exclusivament planta ornamental i exòtica, com les espècies Howea fosteriana; Platycerium bifurcatum, Anthurium andraeanum, Trachycarpus fortunei, i diverses varietats de Sansevieria i de Philodendron. Dels seus vivers van sortir dues creacions pròpies, una dracena de jardí (Cordilyne indivisa) que a causa d’una virosi va desenvolupar un fullatge vermell i un cultivar de Begònia, sense identificar, que va anomenar “Mariona”, en homenatge a la neta i que va portat d’un dels seus viatges a Califòrnia. Josep Batlle va ser un dels primers en produir pans de gespa, per a implantar gespes de manera més ràpida i en qualsevol època de l’any.
L’any 1952 Josep Batlle es va associar amb el seu cunyat Emili Ferrer i van fundar l’empresa Ferrer i Batlle, floristeria ubicada al passeig de Sant Joan i que tenia com a client principal la Diputació de Barcelona. L’empresa es dedicava també a a fer jardins per a particulars i institucions, així com treballs de manteniment. Són d’aquest període la construcció dels jardins del Sr. Tortras a Premià de Mar (1951), el jardí del Pavelló Cambó de la Maternitat (1957) o els jardins de les Llars Mundet. També es van fer càrrec del manteniment del Patí dels Tarongers de la Diputació de Barcelona (avui Palau de la Generalitat).
En una data indeterminada Josep Batlle va crear la seva pròpia empresa de construcció i manteniment de jardins, que es va sumar a la activitat d’horticultura, sent un dels seus clients principals, al llarg dels anys 60 i principis dels 70, el Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. Per aquesta institució es va encarregar de la construcció de la plaça Lesseps (1957), la plaça Cerdà (1959), els jardins del Polígon Montbau (1960), la construcció i manteniment dels jardins del Laberint d’Horta (1971) i l’adequació del Parc de l’Oreneta (1971). També es va encarregar de l’enjardinament i manteniment de diversos espais del Zoo de Barcelona entre 1962 i 1972, com per exemple el terrari o la sabana africana. Per a la Fira de Barcelona va plantar l’Eix Maria Cristina, d’acord al projecte de Lluis Cantallops.
En l’esfera dels jardins privats, destaquen els treballs de construcció del jardí a l’àtic de Victòria dels Àngels, dissenyat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a l’edifici Tokio de Francesc Mitjans (1959-1963); el jardí de la casa Bayés, de Lluis Cantallops, al Maresme (1964); el jardí per a Mariona Carulla a Premià de Dalt, l’any 1973 o el jardí Nabona, també a Premià de Mar, conjuntament amb el seu fill Enric, l’any 1983. Josep Batlle va portar també durant anys el manteniment de la terrassa Cambó, després de la reforma feta per Joan Mirambell, en el jardí creat originalment per Jean Claude Nicolas Forestier.
L’any 1975 Josep Batlle va construir un dels primers centres de jardineria del país, a Sant Adrià del Besós, el Garden Center Catalonia. Les empreses de Josep Batlle, van tenir diferents noms: José Batlle. Arte y técnica del jardin, José Batlle. Viveros, plantas y flores; Jardineria Batlle, Horticultura Batlle i Centre de jardineria Batlle, a més del ja esmentat, Garden Center Catalonia.
Més enllà de la seva trajectòria professional, Josep Batlle va ser una persona molt present i implicada en el sector del verd. Al llarg de la seva vida va ostentar diversos càrrecs en institucions i entitats. Va ser el president del Gremi de Jardineria (anys 70); membre de les comissions executiva i econòmica en la organització de Jardinova 75; vicepresident del Mercat de Flor i planta Ornamental de Vilassar de Mar (1985-1989); vocal de la junta del Mercat de Flor i planta ornamental de Vilassar de Mar (1989-1993) i vocal de la Junta d’Amics dels Jardins entre 1980-1983 i 1997-2006.
Igualment va participar en diverses exposicions i fires: 1ª manifestació Floral de Tardor de Barcelona (1968); jurat de l’Exposició Nacional de Clavells de Sitges (1968); IGA d’Hamburg, amb la Sociedad Española de Horticultura (1973); Certamen Florasol 75 Festival de la Flor y de la Planta de la Costa del Sol (1975); Jardinova (1975 i 1977); accèssit a la Exposición Nacional de Jardineria y arte floral de Zaragoza (1983).
Finalment en agraïment a la seva contribució al sector, va rebre diversos homenatges al final de la seva vida com el dels Viveristes de Catalunya, l’Associació Catalana d’Empreses de Jardineria (Gremi de Jardineria) i l’Associación Española de Centros de Jardineria. (1996); del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (1999) i de l’Associació d’agricultors i viveristes de Barcelona (2004)
Literatura sobre Josep Batlle
Iconografia de Josep Batlle
Cessió de la família
Montse Rivero Matas