Barcelona, 28/2/1892 – Barcelona, 14/05/1983

Cinquè fill del matrimoni entre Joan Mirambell i Escofet i Antònia Ferran i Rabella. Creix en un ambient culte propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare i protegit per la seguretat econòmica de les seves fàbriques tèxtils.
Als trenta set anys, el 5 d’octubre de 1929, a la Parròquia de Santa Madrona al Poble Sec, es casa amb la jove aragonesa Xuana Coscujuela i Pardina (1910-2000). Tenen dues filles, Elisea i Mª Antònia.
Mor als 91 anys d’edat. Enamorat del Montseny i de la natura, les seves cendres s’escampen al Pla de la Calma.

FORMACIÒ ACADÈMICA
Estudia batxillerat al Col·legi Sant Ildefons i l’any 1909 es gradua en el “Instituto General y Técnico” de Barcelona .
A l’Escola d’Art de Francesc d’A. Galí es desperta el seu interès per la jardineria i ingressa a l’Escola Superior dels Bells Oficis per obtenir el títol de Director de les Arts del Jardí. Per completar la seva formació cursa diferents assignatures a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i a la Universitat Literària.

ACTIVITAT PROFESSIONAL
S’inicia com a pintor, il·lustrador i mestre de dibuix, si bé és com a paisatgista i dissenyador de jardins que assoleix reconeixement i prestigi.
Exposa al Primer Saló de Tardor organitzat per l’Associació d’Amics de les Arts a les Galeries Laietanes (1918) i a les Exposicions d’Art celebrades al Palau de Belles Arts (1919 i 1920). Il·lustra, conjuntament amb el germà de l’autor, Estampes y Calcomaníes de Ramon Garriga Boixader (1911) i el segon llibre de poemes de J. Mª de Sagarra El mal caçador (1916). És col·laborador artístic de la revista Quaderns d’estudi i d’altres publicacions de l’època.
Exerceix l’ensenyament de dibuix en vàries escoles i en nombroses classes particulars de dibuix artístic i de preparació per carreres. És mestre al Patronat de la Sagrada Família (1911-1913) i al Grup Escolar Baixeras (1923-1930). És nomenat professor de Realitzacions a l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art (1920-23) i a l’ Escola d’Estiu (1921-23). A l’Escola de S’Agaró, assumeix, al costat de Carles Mª Baró, l’educació artística (1935-36).
Dedicat a la jardineria, treballa amb la flor i la nata dels arquitectes noucentistes, no únicament en el disseny de jardins, sinó que també, participa en concursos d’arquitectura i realitza esgrafiats.
La seva dilatada carrera com a jardiner deixa gran quantitat de jardins escampats no només arreu de la geografia catalana sinó, també, en paisatges més llunyans.
Artista estimat i reconegut, participa activament en el moviment cultural de l’època. Conversador exquisit, dedica llargues hores a les tertúlies de companys artistes, reunits a l’avantsala de la galeria La Pinacoteca de Gaspar Esmatges i a la terrassa de l’Hotel Colón, presidida per l’industrial i col·leccionista Lluís Plandiura.
Entusiasta i conreador de l’art en totes les seves manifestacions, durant la Guerra Civil col·labora amb la Generalitat de Catalunya en la salvaguarda del patrimoni artístic. El juny de 1937 rep l’encàrrec del conseller Ventura Gassol d’ocupar-se del traçat, reforma i conservació dels jardins dels edificis, institucions i monuments dependents del Departament de Cultura.

PROJECTES
Llistat elaborat per la família dels jardins projectats i dirigits per Joan Mirambell i Ferran:

Ateneu de Barcelona – Pati interior, Castell de Peralada, Fàbrica ENASA (Madrid), Fundació Olzina (Santa M. Reina), Golf de Llavaneres, Golf del Prat del Llobregat, Golf de Puigcerdà, Golf de Sant Cugat, La Rosaleda de Madrid, Palau Robert, Real Club de Polo de Barcelona, Tenis Barcelona, Montjuïc al 1929, Font de l’Oreneta a Viladrau, Sra. Carmen Amaya a Begur, Sr. Pepe Andreu al Tibidabo, Cap Sa Sal de Begur i a Puigcerdà, Sra. Madronita Andreu de Klein. Avda. del Tibidabo, Srs. Badia. Cabrils i Montcabrer, Sr. Amadeu Bagués Cerqueda. Mataró, Sr. Balcells. Viladrau, Sr. Manuel Balet, Sr. Bernades. Llavaneres, Sr. Baró de Güell. Barcelona, Sr. Batlló, Sr. Beleta. Viladrau, Sr. Delmiro de Caralt. Barcelona, Sr. Bernat del Montseny, Sra. Carbó
Sr. Amadeu Carreras. Blanes, Sr. Josep Clarà (escultor) Barcelona, Sr. Catasús. Sitges
Sr. Clavell. S’Agaró, Caves Raventós, Clínica Planas. Pedralbes, Sr. Crelmet, Comte de Caralt, Comte d’Egara. Puigcerdà, Comte d’Elda. Puerta de Hierro. Madrid, Comte de Godó. Puigcerdà, Comte de Montesacro. Barcelona, Sr. Domec. Puerto de Santa Maria
Sra. Ehlis. Montgoda, Sra. Ensesa. S’Agaró- Sa Gavina. Camí de Ronda, Sr. Espona. Terrat de Barcelona i Torelló, Sr. Fierro, Sr. García Nieto. Viladrau, Sr. Guardans.Terrat Barcelona, Sr. Guasch. Camprodon, Sr. Krimerl. St. Joan de les Abadesses, Sra. Guiomar. Lloret, Sr. Llonori- Prat de baix, Sr. Joan Jover. Sitges, Sr. Ignacio Macaya. Sitges, Sr. Malagarriba. Barcelona. Montgoda (Cala Trons), Mr. Jean Marchel. Barcelona, Sr. Montals, Sr. F. Muñoz. Terrat de Barcelona i Vallvidrera, Sr. Noguera Guzmàn. Mataró, Sr. de Olano. Platja d’Aro, Sr. Pérez Rosales, Sr. Lluis Plandiura. La Garriga, Dr. Pedro Pons. Carretera de Vallvidrera, Sr. Prat Feliu. Barcelona, Sr. Puig
Sr. A. Puig Palau. Mas Juny. Cala Castell, Sr. Punter. La Garriga

PARTICIPACIO EN INSTITUCIONS
Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc (1912), l’Associació Música “da Camera” (1913), l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1920), el Centre Excursionista de Catalunya (1925), el Foment de les Arts Decoratives (1935) i el Centre Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria.

FONTS SECUNDARIES
«Els Jardins de Joan Mirambell a Blanes» / Andre Peralta. Revista Blanda, Blanes: Ajuntament, núm. 18, 2015
«Joan Mirambell i Ferran: un dissenyador de jardins oblidat» / Jaume Enric Zamora Escala. Monografies del Montseny núm. 23
«El jardiner Joan Mirambell»/ Margarida Aritzeta. Serra d’or, juliol-agost 1984, pàg. 31-35.
Continazion (1922-1983)/ Chuana Coscujuela. Uesca: Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, 1992.
Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya de 1900 a 1936. Llibre II. Ensenyament primari (Segona part). Alexandre Galí. Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1979.
Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya (fins l’any 1938) / Antònia Montmany, Teresa Coso, Cristina López, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002.
Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt / Alícia Suárez, Mercè Vidal. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.

APM, 20/08/2018