ALDRUFEU I ARGUYOL, Joaquim

 Gracia, 23 de juliol 1847 – Barcelona, 28 març 1896

 

L’origen de la nissaga es remunta a la guerra del Francès a inicis del segle XIX, quan Josep Aldrufeu, soldat francès ferit, va ser acollit pels masovers de Can Frare Negre situat a Sant Gervasi de Cassoles. La finca, de quinze mujades i una mundina d’extensió, havia estat propietat, inicialment dels jesuïtes (d’aquí el nom) i de la filla del Duc de Nájera, virrei de Catalunya. Posteriorment va pertànyer a Manuel Felip de Craywinckel i de Pechmann (1752 – 1815) i els seus successors. La finca estava ubicada al costat de l’actual jardí de la Tamarita. Josep va contraure matrimoni amb la filla dels masovers Josepa Martí i va tenir quatre fills, un d’ells en Manuel Aldrufeu Martí que es casà amb Josepa Arguyol. Tots ells es dedicaven a l’agricultura i la construcció de pous i mines per la captura d’aigua. Van anar a viure a Can Villaronga a Gràcia, situat al final de l’actual carrer Bailèn cantonada Travessera de Gràcia. En Joaquim era el germà petit de Domènec Aldrufeu (es portaven 30 anys) i de Josep Aldrufeu, ambdós jardiners.

Joaquim es va casar als 34 anys amb Francesca Gurgui i Baquiol (+1923). Els seus fills Joan i Miquel van continuar l’ofici del pare.

Es va afeccionar a la jardineria i al cultiu de plantes en hivernacles, gracies a un veí de nacionalitat francesa anomenat M. Pichot, que el va recomanar per estudiar a l’Escola municipal de Jardineria d’Orleans a França i a Bèlgica.

Al seu retorn el 1865 va convèncer els seus germans grans per crear una empresa dedicada al conreu d’arbres i a la jardineria en general. L’empresa s’anomenà “Aldrufeu Hermanos” i s’establí a la Gran Via de les Corts Catalanes cantonada carrer de Sicília, a l’alçada de l’actual Plaça de Toros Monumental. A la mort del seu germà Domènec es creà l’empresa “Herederos y hermano de Domingo y José Aldrufeu” essent-ne el gerent fins que se separà de l’empresa per desavinences en el repartiment de l’herència del seu germà mort. En Joaquim s’instal·là pel seu compte l’any 1876 o 1877 en uns terrenys d’Ignasi Carsi anomenats “Hort dels Caputxins” on hi havia hagut un convent, a l’actual carrer del Bruc, 182. Va habitar la “Casa Vella”, masoveria de la finca i fins i tot va viure a la mateixa Torre principal. La finca ocupava tots els terrenys des del carrer Bruc fins prop del Passeig de Sant Joan i del carrer de València al del Rosselló (en aquells anys encara no s’havien obert els carrers de Mallorca, Provença, Diagonal, Girona ni Bailèn). L’empresa disposava d’un hivernacle de grans dimensions. També tenia vivers a Cornellà i Sant Andreu del Palomar (1886). El 1895 s’anunciava com “Establecimiento hortícola de Joaquin Aldrufeu” nom que es mantenia el 1899 un cop ja mort. Aquest any, el seu establiment complia les condicions acordades en la Convenció Fil·loxèrica de Berna. A l’empresa hi va treballar als 16 anys en Pere Dot on va aprendre les tècniques d’hibridació de les roses.Tot i que es dedicava a la “construcción y conservación de parques y jardines” la principal activitat econòmica d’aquest jardiner era la comercialització d’arbres fruiters i ornamentals, així com de plantes “d’estufa”, llavors, etc.

Va ser molt actiu en exposicions i concursos de flor i plantes que es celebraven en aquella època. Ja el 1875 participà en l’Exposició de Floricultura amb una col·lecció d’onze varietats d’Agave, 31 varietats de Pelargonium i 17 de verbenes i 104 varietats de roses. A l’Exposició de Plantes i Flors de 1891, va obtenir un diploma d’honor i la medalla d’or en el concurs de flor tallada. També li fou atorgat el premi de S.A.R. la Infanta Isabel. El 1892 en el Concurs de Plantes, flors y fruits va obtenir un accèssit (40 pts) per la col·lecció de plantes a l’aire lliure i una menció honorífica; un 1r premi (100 pts) per la col·lecció de plantes en flor; un 2º premi (100 pts) per la col·lecció de fruits frescos; un 1r premi (100 pts) a la col·lecció de flors tallades i un accèssit (40 pts) per un centre de taula. El 1894 en la Exposició de Belles Arts va obtenir un diploma d’honor i el 1895, en el Concurs de Plantes i Flors va obtenir una medalla de 1ª classe i una de 2ª classe per vegetals vius; una medalla de 3ª classe en la categoria de Parcs, jardins i horts i una menció honorifica en arts i indústries hortícoles. Va guanyar en els Concursos Hortícoles de 1892 i 1894 i en el de 1895 va obtenir cinc medalles. També va concursar en esdeveniments organitzats en diverses ciutats espanyoles com ara Madrid i Cadis.

Fou l’introductor a Espanya de l’obtenció de noves varietats de roses. El 1894 va crear la primera varietat de roses a l’Estat que anomenà Reina Maria Cristina, el 1896 la Mariano Vergara i el 1897 la Joaquim Aldrufeu. Fou proveïdor de la Reial Casa i era membre de diverses societats nacionals i estrangeres, essent president, vicepresident i comptador (1894-1896) de la Societat Catalana d’Horticultura. Se li va concedir la creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica.

Publicacions de Joaquim Aldrufeu

Va publicar nombrosos catàlegs dels seus productes. En tenim constància dels números 11 (1882), 17 (1888), 18 (1890) i 22 (1895).; Catálogo general de los vegetales cultivados en los establecimientos hortícolas de Joaquín Aldrufeu, nº 11, Barcelona: Imp. L. Tasso, 1882; Catálogo general de los vegetales cultivados en los establecimientos hortícolas de Joaquín Aldrufeu, Barcelona: Luis Tasso, [1888?] (Es el nº 17); Catálogo general de los vegetales cultivados en los establecimientos hortícolas de Joaquín Aldrufeu, nº 18, Barcelona: Imp. L. Tasso, 1890; Catálogo general de los vegetales cultivados en los establecimientos hortícolas de Joaquín Aldrufeu. Núm. 22 , Barcelona: Luis Tasso, [1894 ?], 132 p.

Literatura sobre Joaquim Aldrufeu

AGUILÓ, Isidre (1896): «Un horticultor modelo», Revista Hortícola, p. 69-73; GELABERT, Josep Mª (1999): «Familia Aldrufeu», Catalunya, terra de roses, Barcelona: Diputació, p. 39 i ss.; «D. Joaquin (1896) Aldrufeu y Arguyol» / A.T.M., Revista Hortícola, p. 66-68; SUBIETAS LLEONART, J. (1896) «¡Descanse en paz!», Revista Hortícola, p. 73-75;

Crèdits de la imatge

«D. Joaquin Aldrufeu y Arguyol» / A.T.M. // en: Revista Hortícola, 1896, p. 66

Jordi Cartañà i Pinén