Adreça: Carrer de Colom, 1, Terrassa, Vallès Occidental
Data de creació: 1901
Data de desaparició:
Autoria:
Estil:
Propietari:
Règim: Obert
Descripció:
L’any 1901 es va crear l’Escola Industrial, l’única autoritzada en l’àmbit català i estatal per donar el títol d’enginyer en l’especialitat tèxtil.
Terrassa, juntament amb Sabadell, era, en el segle que començava, capdavantera de les indústries del teixit i la creació d’una escola destinada a l’ensenyament de la professió era una prova més de la força i l’empenta de la societat terrassenca. Tanmateix, l’origen d’aquesta escola va lligada a l’Escola de Bells Oficis que va crear el Dr. Joan Cadevall l’any 1888 i que va tenir com a primera seu el Col·legi Terrassenc.
Cadevall va ser el primer director de l’Escola Industrial gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Terrassa, que va convertir l’Escola Municipal d’Arts i Oficis en l’Escola Elemental d’Indústries.
El primer curs es va impartir l’any 1902, en un edifici ubicat al carrer Topete. L’any 1904 l’Escola Industrial es va traslladar a la seva actual ubicació, un edifici nou construït per Lluís Muncunill. Va pronunciar el discurs inaugural l’ aleshores director Bartomeu Amat Brugada, que va ser-ho fins el 1908.
El jardí, incipient, construït amb una clara voluntat de vestíbul a l’aire lliure de l’edifici, probablement sense cap altra intenció que la de fer d’ornament i vestíbul de l’edifici de Muncunill.
El 1943 l’edifici va passar a mans de l’Estat i el 1972 formava part de la Universitat Politècnica de Barcelona.
El 2010 es va convertir en l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.
Escultura:
L’any 1913 el jardí es va enriquir amb el bust dedicat a Bartomeu Amat.
De l’estima que els terrassencs tenien per l’art i per Bartomeu Amat, ens ha quedat aquesta bella descripció de Joan Llongueras: “Jo ja’m [sic] sembla veurel [sic] fet i colocat, el blanc, el sever, el clàssic pedestal ab la testa gloriosa, allà al mateix davant de la porta de l’Escola d’Industries. El voltarà un petit parterre en el qual s’hi haurien de plantar flors – si poguessin ser lliris aquestes flors! – i en el pedestal s’hi llegirà una senzilla i expressiva inscripció que traspassarà el nom veneral a la espectació constant de les vinentes [sic] generacions. […]”
Documentació:
Llongueras, Joan. Ínfimes cròniques d’alta civilitat. Terrassa: J. Horta Impressor, 1911
Compte, M. Mercè ; Garcerán, Teresa ; Rivero, Montse: El Jardí de la Masia Freixa : l’art dels jardins a la Terrassa industrial
MMCB, 17/08/2017