Capellades, 1898 – Barcelona, 1934
Va estar casat amb Eulàlia Masclans i Piera (1899-1984). Va morir als 36 anys atropellat per una ambulància militar a la Plaça de la Universitat el 10 de desembre de 1934.

FORMACIÓ ACADÈMICA
Augmentà els seus estudis aprenent francès i anglès als cursos nocturns del Centre Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria . Ingressà el 1915 a l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya obtenint el títol de director de jardins. Va completar la seva formació en diversos viatges a França, Itàlia, Espanya i Mallorca on va aprofundir sobre els diferents estils jardiners.

DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA PROFESSIONAL
Als quinze anys s’establí a Barcelona entrant de meritori a l’empresa de jardineria de Vicenç Aldrufeu. Per augmentar els seus ingressos feia de barber durant els caps de setmana. Va crear una empresa de jardineria que estava domiciliada a la plaça de Tetuan, 18, i que posteriorment traslladà al carrer de Sants, 22, de Barcelona.

APORTACIONS FETES
Va dissenyar i construir jardins a nombrosos indrets com ara Alacant, S’Agaró, Camprodon, Alpens i, a Barcelona, el Tibidabo. Elaborà el projecte d’enjardinament de les biblioteques populars de Barcelona (1919-20). A Sallent va construir el 1922 el “Parc Públic”, actualment Parc Municipal Pere Sallés i el 1923 va dissenyar i construir els jardins de la Biblioteca Pública de Figueres construïda per la Mancomunitat. Aquest mateix any va cobrir una baixa de jardiner de l’Ajuntament de Barcelona . El 1932 enjardinà la casa Galobart, d’estil racionalista, construïda per l’arquitecte Sert a la Travessera de Dalt, 102, avui desapareguda. També reformà els jardins de la Universitat de Barcelona el 1934 .

PERTINENÇA I/O PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS
El 1932 fou professor dels cursets monogràfics sobre jardineria que organitzà l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i impartí nombroses conferències, algunes d’elles el 1932 a Madrid . L’any 1931 col·laborà amb Ràdio Barcelona fent diversos programes sobre jardineria. Va participar a l’Exposició de Plantes, Fruites i Flors del novembre de 1932 amb una instal·lació que representava un racó d’un jardí català amb un estany amb falzies i paraigüets. Contenia casuarines, Brachychiton populneus i B. acerifolius, Acacia dealbata, Cotoneaster franchetii, Cupressus funebris i C. sempervirens, etc . Membre del GATPAC, el 1933 va col·laborar en l’estand que aquesta institució va muntar a la Fira de Mostres. Era membre del Foment de l’Horticultura (bibliotecari), dels Amics dels Jardins de Catalunya (secretari) i un dels creadors, el 1931, del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). També fou membre del consell directiu del Foment de les Arts Decoratives.

OBRES ESCRITES
Publicà algunes monografies i en els anys 20 col·laborà assíduament a la revista D’Ací i d’Allà. Fou cofundador i col·laborador de la revista Jardineria i Horticultura el 1933, i la AC. Documentos de actividad contemporanea el 1931.

OBRES:
• Sallent. Parc Públic (actual Parc Municipal Pere Sallés), 1922
• Figueres. Jardins de la Biblioteca Pública, 1923
• Barcelona. Jardí de la Casa Galobart (Travessera de Dalt, 102) , 1932
• Barcelona. Jardins de la Universitat de Barcelona (remodelació), 1934

FONTS SECUNDARIES
• ‹‹Arturo Rigol – Jardinero›› / A. Rigol, A.C. Documentos de Actividad Contemporánea. Publicación del GATEPAC, año IV, nº 16, 4º trim 1934, p. 21-23
• ‹‹Fallecimiento›› [Necrològica], La Vanguardia, Barcelona, 12 de desembre de 1935.
• «Artur Rigol», Mirador, Barcelona, 15 de desembre de 1934.
• BENET, Rafael: ‹‹Artur Rigol per …››, La Veu de Catalunya, Barcelona, 22 de desembre de 1934.
• ‹‹Artur Rigol i Riba››, Butlletí del Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, gener de 1935, p. 3.
• RUBIÓ, Nicolau Maria: «De Forestier a Rigol» , Mirador, Barcelona, 17 de gener de 1935.
• La fotografia ha estat cedida per la família Rigol.

JCP, 01/03/2016