Tipus: Pintura
Lloc: Santa Clotilde. Lloret de Mar. (La Selva)
Autor: Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Data: 1925
Descripció:
La pintura es va publicar a La Costa Brava. Àlbum-guia 1925. Barcelona: Ateneu Empordanes, 1925, 204 p. Hi ha una reedició actualitzada el 2017 per Edicions Sidillà, 2017.
L’Àlbum-Guia era una publicació destinada a incentivar el turisme a l’Empordà i a la Costa Brava. Com a precedents d’aquesta publicació, hi havia la Guia de la Costa Brava, editada el 1922 pel Centre Excursionista de Catalunya, i l’article que Ferran Agulló, sota el pseudònim de Pol, va publicar el 12 de desembre de 1908 a la Veu de Catalunya. Titulat “Per la Costa Brava”, aquest escrit batejava el tram de costa gironina que va des de la Tordera al Cap de Creus com a Costa Brava. La construcció del nom anava més enllà de la creació d’un topònim. Responia en realitat a un projecte de promoció econòmica i turística, alhora que polític, i estava impulsat, a més de Ferran Agulló, per Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran Ventosa i Francesc Cambó. Josep Pla reivindica també la participació del propietari de la fonda El Paradís, a la platja de Fornells (Begur).
L’Àlbum-Guia La Costa Brava estava format per un seguit de fotografies i làmines a color de pintors empordanesos o vinculats a l’Empordà i orles i dibuixos decoratius de J. Dalmau i Joan Bordas, en un intent d’integrar en una mateixa obra diferents arts gràfiques. L’Àlbum-Guia es completava amb anuncis publicitaris d’empreses de la zona -o propietat de persones vinculades a l’Empordà- i d’escrits literaris d’autors nadius dels diferents indrets coordinats pel palafrugellenc Alfred Gallard i Genís (1899-1980).
Les sis làmines incloses eren d’autoria diversa, la de la coberta original del llibre de J. Dalmau i la resta signades per N. Rubió ( Lloret de Mar), J. Lloret (Sant Elm-Sant Feliu de Guíxols) F. Vidal (El Molinet, Palamós), J.M. Mascort (Cap de la Barra, l’Estartit) i E. Meifrèn (Cadaqués).
La làmina de Nicolau Maria Rubió i Tudurí és una aquarel·la que degué formar part del projecte dels jardins que Rubió i Tudurí va fer per al seu amic Raül Roviralta i que van rebre el nom de Santa Clotilde, en honor de l’esposa de propietari, Clotilde Rocamora. Abans, l’indret era conegut com La Proa.
La importància d’aquesta làmina, a més a més de l’autoria i la seva qualitat artística, rau en que es tracta d’un dels escassos documents gràfics de Nicolau Maria Rubió i Tudurí fets per a Santa Clotilde i també en l’ús de l’aquarel·la com a tècnica d’expressió d’un projecte. Es desconeix si se’n conserva l’original.
El grau de participació de Rubió en el projecte de Santa Clotilde ha estat qüestionat en algunes ocasions. En l’article Els Jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar, publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’any 2001, Joan Bassegoda Nonell va escriure que l’autoria de Rubió ve confirmada per uns apunts manuscrits del propietari Raül Roviralta escrits entre 1927 i 1934 i procedents de l’arxiu de Santa Clotilde, que expliquen que l’any 1918 va comprar set vinyes a diversos propietaris i que va encarregar el projecte a Rubió i Tudurí, el qual va fer un plànol ben estudiat. Ben aviat començaren els moviments de terres i, el 1921, la plantació de pins i xiprers. Confirma que el traçat del jardí, d’acord amb el projecte de Rubió, es va acabar el 1926. El 1927 va continuar la plantació i l’any 1928 es va començar la casa segons plànol de Rubió i Tudurí i adaptada al paisatge per Domènec Carles. A partir de 1926, quan es va acabar el traçat del jardí, no es té constància d’activitat de Rubió i Tudurí a Santa Clotilde.
La làmina mostra el paratge de la Proa on el mar, les roques i els pins envolten l’element central de la composició: la casa de Raül Roviralta, a la qual s’accedeix per una avinguda de xiprers alternats amb ametllers florits. Lateralment, descendent cap al sud, a la Cala Boadella, hi ha un detall del jardí format per una primera terrassa ocupada per un estany envoltat de dues pèrgoles amb pilastres blanques que cobreixen uns trams d’escales i, en un segon nivell, uns parterres de gespa quadrats, formalitzats per uns camins en creu, amb una petita bassa rodona central amb brollador.
Aquesta imatge va acompanyada per tres fotografies que detallen l’estat d’execució dels jardins: una de les escales principals, amb una plantació recent de xiprers; una vista dels camins que recorren el jardí a cota, i finalment, una panoràmica de la cala de la Boadella, des de la part alta de l’escalinata principal.
El text que acompanya l’entrada de Santa Clotilde va signat per Vigia (un pseudònim que desconeixem a qui pertany) i sembla destinat, més que a un interès de divulgar un paratge concret de la Costa Brava, a fer promoció del propietari, Raül Roviralta. El text de l’Àlbum-Guia porta per títol Els Actuals jardins i la futura casa La Proa. I és el següent:
A la iniciativa d’un home d’empenta, el doctor Raul Roviralta, es deu la transformació d’unes senzilles muntanyes en el més magnificent dels jardins damunt el mar.
Constatem abans que tot el paratge anomenat la Proa (conegut per la Boadella), que motiva aquest breu comentari, es troba situat entremig de la tan famosa platja de Santa Cristina i el poble de Lloret de Mar, i que només compta amb quatre anys d’existència.
La perícia del conegut arquitecte de jardins, senyor Nicolás Rubió, projectador i ordenador d’aquesta important obra, ha sabut agermanar de la més bella faisó el que és natural, amb el que és arbitrari, respectant amb intel·ligència i ordenada combinació les línies de les muntanyes que en suaus pendents baixen fins al mar. Unit això a una especial cura en la conservació dels arbres i als molts miraments per donar un ràpid impuls a tota mena de vegetació, han fet el miracle que ha esdevingut la Proa, convertint una extensió de bastants milions de pams, en jardins i repoblació de boscos.
Qui visiti avui aquests jardins podrà amb facilitat imaginar-se el que seran d’aquí a deu o dotze anys les seves majestuoses avingudes, amb els seus milers de tarongers, pins, xiprers, eucaliptus i tota mena d’arbres, que formaran arquejades ondulacions de verdor, i quan la meravella dels penya-segats d’or, les platges d’argent i el mar blau es dibuixin emmarcats en aquesta luxuriant vegetació.
Un esplèndid edifici que aquests jardins han d’enquadrar serà, segons el projecte estudiat, d’estil català amb l’afiliació italianitzant que això suposa. En els seus recintes es custodiaran les diferents col·leccions que el senyor Raul Roviralta ha anat formant. Teles pictòriques originals de Sánchez Coello, Carreño de Miranda, Ribera, Franck, Brenghel, els tapissos, el museu naval amb exemplars raríssims d’argent, ivori, orfebreria, etc. I també aquesta col·lecció, única en el seu ram, de ceràmica catalana especialitzada en temes de mar.
Fonts secundaries
Gallart i Alsina, Marta. Un tros d’Empordà al cor de Barcelona. Revista de Girona (2016): 295, pàg. 54- 57.
Bassegoda i Nonell, Joan. Els jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar. Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi (2001): 15, pàg. 259-274.
M.R.M 25-3-2017, 02/10/2017