Tipus: Escultura. Relleu escultoric
Lloc: Museu del Modernisme Català
Autor: Lambert Escaler (Vilafranca del Penedès, 1874-Barcelona, 1957)
Data: 1903-1906
Descripció:
Al costat de la figura femenina i el món dels somnis, la natura fou l’altre gran tema del Modernisme i, per tant, de Lambert Escaler, probablement l’escultor decoratiu més representatiu d’aquest moviment; de fet, molt sovint els trobem a tots tres entrellaçats, mitjançant el decoratiu arabesc del coup de fouet de l’Art Nouveau.
Això és el que podem contemplar en aquest relleu conegut com a Primavera, nom amb el qual la Ilustració Catalana, publicació periòdica de l’època, la presentà el 1906. Amb aquest títol –malgrat que Escaler rarament ho feia, ja que simplement catalogava aquest tipus de peces amb un número de registre per a la seva explotació comercial- es produïa una clara al·lusió al moment en què la natura es mostrava en el seu major esplendor, ben aprofitat pel seu autor: una noia de bellesa prerafaelita, com sorgida d’un somni medieval, ha sortit un instant al jardí per tallar unes roses. Escaler sap com jugar amb els elements estètics que se li ofereixen, de manera que la noia, amb una rosella al cabell i envoltada dels nombrosos brots d’un roser, acaba convertida ella mateixa en la flor més encisadora del jardí.
Tot i que aquest relleu no és una de les seves famoses terracotes que apareixien catalogades al seu mostrari Reproducciones artísticas en barro policromado, publicat el 1903 i amb el qual consolidà la seva fama com a principal escultor decoratiu del Modernisme, un model compositiu similar ja s’hi podia veure, concretament la peça numerada 718, a la làmina cinquena: si bé el moviment de la roba l’imprimia una dinàmica fins i tot encara més Art Nouveau, la idea de la noia tallant flors era la mateixa. Probablement, la causa que hi recorregués tant es podia trobar en un altre relleu, molt més monumental i en pedra, que executà per decorar la cantonada de l’Antiga Casa Figueras, a la Rambla de Barcelona, tot i que amb una concepció una mica més realista i amb una temàtica completament adient amb el caràcter alimentari de la botiga –la noia era una pagesa i no portava flors, sinó una gavella de blat. Aquest plafó, concebut el 1902, fou la seva primera intervenció coneguda d’escultura aplicada en un edifici i prefigurà el tarannà d’algunes de les seves creacions més carismàtiques modernistes, com ara aquesta Primavera.
Fonts secundaries
Bejarano Veiga, Juan Carlos, Lambert Escaler, Barcelona, Infiesta Editor (“Gent Nostra”, 130), 2005.
Bejarano, Juan C., Lambert Escaler i Olot. Entre la tradició i el Modernisme, Olot, Museu dels Sants, 2011.
Escaler, Lambert, Reproducciones artísticas en barro policromado. Álbum 1º, Barcelona, Tip. F. Mascaró, 1903, lámina 5ª, nº 718.
Museu del Modernisme Català, Barcelona, Museu del Modernisme Català, 2010, p. 194.
“Los nostres artistes decoradors – En Lambert Escaler”, Ilustració Catalana, Año IV, Nº 171, 9 septiembre 1906, p. 567.
Juan C. Bejarano Veiga, 25/01/2015