Plànol dels jardins de Peralada, 1877
Adreça: C. de Sant Joan, s/n – Peralada, Alt Empordà
Data de creació: 1877
Data de desaparició: Existeix
Autoria: François Duvillers
Estil: Paisatgísta amb elements de jardí francès
Superficie: 77.000 m2
Propietari: Cavas Castillo de Perelada
Règim: Visites concertades
Contacte: Museu del Castell de Peralada infomuseo@grupperalada.com
Descripció:
Antecedents i context: el Castell de Peralada abans del disseny de François Duvillers
Durant la segona meitat del s. XIX succeeixen dos fets decisius pel futur conjunt monumental peraladenc: en primer lloc Joana de Rocabertí-Boixadors i de Cotoner, comtessa de Peralada i de Savallà, aconsegueix recuperar el Convent del Carme, afectat per la Llei de Desamortització de Mendizábal (en data 9 d’octubre de 1855, Antoni Llach, alcalde de Peralada, entrega les claus de la porta principal del convent i de l’església del Carme -segons R.O. de 23 d’abril de 1854- la comtessa Joana mor a Peralada l’any 1862, i en segon lloc l’any 1875, a París, traspassa en Francesc Xavier de Rocabertí-Dameto, pare dels tres germans: Antoni, Tomàs i Joana Adelaida de Rocabertí-Boixadors-Dameto i de Verí.
És a partir d’aquest moment quan els Rocabertí inicien una activitat frenètica: a París compren i rehabiliten la casa del carrer Newton i, a l’Empordà – a Peralada i a Requesens-, inicien les reformes constructives, la compra de terrenys contigus i la reforestació dels entorns. 
Abans de la realització del disseny definitiu dels jardins s’inicia un intent d’enjardinament. Això ens demostra que tenen una gran preocupació i sensibilitat per l’ornamentació vegetal i per la cultura floral que els ve donada per totes les vivències acumulades. Així, influïts per la seva instrucció francesa, i tenint en compte que tot castell francès gaudia d’un gran parc o de jardins, els germans Rocabertí decidiren integrar al castell el terreny contigu anomenat Lo Bosch del Comte i adquirir o bescanviar petites peces a propietaris locals amb les intencions de dignificar la nova estada i adequar-la al seu status social, de gaudir d’un espai de lleure i, també de disposar d’un espai pedagògic per als alumnes de l’escola de Palaci.
Els Rocabertí no escatimaren recursos per tal de dotar el seu conjunt de tot el que calgués. Amb el mateix afany actuaren a l’hora d’endegar els jardins. Per a aquesta comesa es posaren en contacte amb François Duvillers (Bèlgica, 1807-París, 1881), architecte paysagiste dessinateur de parcs et jardins, tal com ell mateix s’intitulava, qui els preparà els plànols de distribució del terreny situat al migdia de l’habitatge.
En el plànol aquarel·lat del disseny dels jardins hi consten fins a 63 zones, entre les quals hi trobem: l’Avenue des orangers, els chemins vicinaux, el Laberynthe, el Tir au pigeon, el Jeu de cricket, l’habitation du jardinier, el gymnase, el kiosque de Pinus pinea, etc., encara que no totes es portaren a terme. L’extensió dels jardins, en el moment de la reforma de Duvillers, corresponia a 3 hectàrees i 38 àrees (= 33.800 m2).
“Je dirai ici, comme je l’ai fait pour d’autres créations, combien il m’est pénible de me trouver dans l’impossibilité d’entrer dans tous les détails de cet important parc, dont la perspective est en tout distincte de mes autres compositions”.
A França, en aquesta època, s’havia importat la tipologia del jardí anglès amb formes sinuoses, a diferència de les geomètriques dels castells francesos com són Versalles o Chantilly.
En els jardins de Peralada s’incorporaren ambdues fórmules, la que seguia el model de Le Nôtre – jardí geomètric francès – que podem observar en el dibuix original de 15 de maig de 1877 dels parterres de les parts sud i oest més properes al Castell, i l’estructura tipològica del jardí paisatgístic anglès que s’implanta a la resta. En definitiva, dues maneres contraposades de veure els jardins: la clàssica i la romàntica.
Un dels jardiners del s. XIX del qual tenim constància que hi treballà fou Josep Gras.
Vegetació:
La vegetació que Duvillers incorpora és rica i variada, tant pel que fa a fruiters productius com a plantes i arbres ornamentals, amb espècies que ha vist ben aclimatades a indrets de latituds similars com ara Còrsega o Mònaco i d’altres d’exòtiques pròpies de països orientals, com la canya de bambú, probablement el primer lloc de la província on es va introduir. Segons consta va arribar a les 158 espècies o varietats.
Duvillers dóna unes pautes, però no introdueix la vegetació d’una manera estandarditzada. Es mantenen alguns arbres autòctons i es planten altres que són nous com ara els eucaliptus. D’altra banda, els germans Antoni i Tomàs han fet i faran les seves pròpies aportacions en funció de les ocasions que se’ls presenten com ara la visita a mostres florals o a viveristes.
Recompte d’arbres realitzat el 2015: 1965
Compta amb:
72 espècies majors, 31 espècies menors i 15 varietats de rosers
Escultura:
Escultura de marbre de Carrara, “Diana Caçadora”, signada Rossi (s. XIX).
Banc fet amb ceràmica de Talavera del s. XVII (jardí francès),
Gàrgola procedent del Convent dels Àngels, de Barcelona (s. XVI).
Banc de pedra (2).
Font del Nino.
Escultures diverses.
Escala de pedra (Pont de la Granja).
Arquitectura:
Gruta, s. XIX.
Hivernacle, s. XIX.
Can Pinyoli (Caseta dels jardiners).
Fonts:
Fonts del Claustre del Carme, Font del Carme, Font de l’Hivernacle, Font de Ceràmica, Estanyol del pati romàntic del Carme, Llac principal, Estanyol del Jardí francès, Font del Nino Pou de l’Avinguda i Gruta.
Fauna:
Cigonyes introduïdes l’any 1992 (actualment disposa de 30 nius).
Aviari del Parc del Castell amb diverses especies.
Varietat de coloms, noms populars:“Figuretes”, “Ull de maduixa”, “Refiladors”, “Cuablancs”, “Cap de frare”,
Varietat de faisans, noms populars: “Faisà daurat”, “Faisà argentat” “Lady Amherst”, “Faisà collar o mongol”,“Faisà venerado”, “Faisà Isabelle-Giggi”.
El 2016 es van introduir diferents espècies de tórtores.
Espècies ornitològiques detectades en els Jardins:
Accipiter nisus, Aegitalos caudatus, Anas plathyrynchos, Apus apus, Ardea cinerea, Bubulcus ibis, Carduelis carduelis, Carduelis chloris, Certhia brachydactyla, Cetia cetti, Ciconia ciconia, Columba livia, Columba palumbus, Corvus corax, Corvus monedula, Delichon urbicum, Erithactus rubecula, Falco tinnunculus, Fringilla coelebs, Hirundo rustic, Larus michaelis, Larus ridibundus, Luscinia megarhynchos, Motacilla alba, Motacillacinerea, Myopsita monachus, Otus scorps, Parus caeruleus, Parus majo, Passer montanus, Passer domesticus, Phalacrocorax carbo, Pica pica, Picus viridis, Phoenicurus ochruros, Phoenicurus phoenicurus, Phyloscopus collibita, Serinus serinus, Sitta europea, Sturnus vulgaris, Streptopelia decaoto, Sylvia atricapilla, Sylvia melanocephala, Turdus merula, Turdus philomelos, Upupa epops
Documentació:
“Plan Général du Parc Paysagiste. Et de ces dependances de la terre et Palais de Peralada. Situé à Peralada. Appartenant à Mr. Le Comte de Peralada”.
Tècnica: Dibuix a llapis i tinta, acolorit a l’aquarel·la.
Autor: François Duvillers.
Data: 30 d’abril de 1877.
Mides: 125 x 117 cm.
Idioma: Francès
BAPP, Fons dels Comtes de Peralada
El document forma part del fons documental de Peralada des de l’any 1877, moment en què l’autor François Duvillers el fa arribar als germans Antoni i Tomàs de Rocabertí-Dameto. Aquest plànol va ser emmarcat per ser exhibit a les dependències del castell, lloc on avui dia encara compleix aquesta funció, ara a la secció d’administració.
El disseny de Duvillers ha estat publicat per Barrachina & Miró a Peralada (1998);
Padrosa & Padern: Peralada, talaia entre l’Albera i el mar (2007),
Padrosa “Les propietats dels Rocabertí a Peralada i la formació del Parc del Castell” (2013).
El plànol va formar part de l’exposició anual que té lloc a la Biblioteca del Palau de Peralada: “Jardins de paper”, 2011-12, comissariada per Inés Padrosa.
DUVILLERS, François “Parc paysagiste et dépendances du Palais de Peralada”a Les Parcs et jardins (Paris: 1878), 2ème. partie, p. 149-150 i pl. 75. LEVÊQUE, Isabelle «L’oeuvre de François Duvillers (1807-1881) : Quelques visions prismatiques sur les pratiques de jardins au XIXe siècle » a Polia, Revue de l’art des jardins, 3 (2004), p. 17-41 : il.
PADROSA GORGOT, Inés “Les propietats dels Rocabertí a Peralada i la formació del Parc del Castell” a Butlletí de Peralada, núm. 48, abril de 2013, p. 58-63: il. http://inespadrosa.blogspot.com.es/p/blog-page.html
PADROSA GORGOT, Inés. Text tríptic exposició “Jardins de paper”, 2011-12.
http://www.museucastellperalada.com/exhibitions/jardins-de-paper/
PADROSA GORGOT, Inés“Els jardins del Castell de Peralada” a Peralada. Girona- Diputació, 2015, p. 64-65: il.
Duvillers, François: Lers Parcs et Jardins, 1878
PADROSA GORGOT, Inés: “Els jardins del Castell de Perelada”, Arxivae. Arxius de l’Alt Empordà. Juliol, 2016
Inés Padrosa Gorgot, 29/08/2017