PAÑELLA BONASTRE, Joan

 

Barcelona, 18 de juliol de 1916 – Barcelona, 3 d’agost de 1992

 

 

Jardiner i cactòleg. Era fill d’un jardiner de l’Ajuntament. Va cursar estudis primaris treballant posteriorment com a venedor en els Magatzems “El Siglo” fins que aquests es van incendiar a finals de 1932. El 1933 va entrar a l’Escola d’Aprenents Jardiners de Barcelona inaugurada aquell mateix any.

Després de la guerra va entrar a treballar al Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona com ajudant de Miquel Aldrufeu, tècnic botànic fins el 1948 en que va morir. Es dedicà a inventariar els arbres de Barcelona i a l’elaboració de l’herbari de Parcs i Jardins. El 1950 va ser nomenat Tècnic botànic, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació el 1981.

Des de 1945 fins al final de la seva activitat docent, va ser professor de l’Escola de Jardineria en les matèries de Cultius ornamentals i Nomenclatura botànica. També va ser cap d’estudis i subdirector (des de 1970) i el 1985 se’l nomenà director honorari amb motiu del cinquantenari de l’Escola.

A part de la formació per professionals, durant mes de 35 anys va impartir cursos de formació en jardineria per afeccionats. També va impartir docència a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i Valencia, a l’escola d’Agricultura de Barcelona i al Patronat valencià de Ciències Naturals.

Entre 1944 i 1952 va col·laborar amb Karl Faust fent estudis al jardí Marimurtra de Blanes. A la mort de Faust, la fundació el va proposar com a director del jardí, no acceptant el càrrec per la seva dedicació a l’Escola de Jardineria de Barcelona.

Ja com a tècnic municipal o privadament va col·laborar en la plantació i manteniment de molts jardins entre els que destaquen el Jardí Marimurtra (Blanes, 1944-1952), Jardí tropical i d’Aclimatació Pinya de Rosa (Blanes, 1952-1964); Jardí de cactàcies Aniceto Arce (La Paz, Bolívia, 1974); jardins del Comte de Godó a Odena, Puigcerdà i Mallorca (1950); Jardí de S’Avall de Carlos March (Mallorca, 1960) amb l’arquitecte Gabriel Alomar; Jardí El Pedregar a Bellaterra (1970).

Entre els jardins públics en destaquen La Rosaleda del Parc Cervantes (1965) i els Jardins de Mossèn Costa i Llovera i Joan Maragall (1970).

Va ser un expert destacat a nivell internacional en el camp de les cactàcies i suculentes, sent un dels fundadors el 1950 a Zurich de la IOS (International Organitation for the study of Suculents). Va organitzar els congressos de 1961 i 1976 a Barcelona.

El 1948 va crear l’ Index seminum de Barcelona on s’oferien un miler de llavors cada any per intercanvi amb altres jardins del mon.

Va fer diversos viatges de caràcter botànic a Africà: Etiòpia, Kènia, Tanzània i Uganda (1964), Guinea (1966) i Amèrica del Sud: Bolívia i sud del Perú (1974),

Va participar el 1967 en el programa de TVE “Protagonista el hombre. El jardinero” dirigit per Federico Gallo.

Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions i nomenaments com el de Comendador de l’Ordre civil al Mèrit Agrícola, Soci d’honor de la Associació d’Amics del Jardins de Barcelona, Jardiner il·lustre de Iberflora (1973), Posseïdor del Escudo de Armas de la Ciudad de la Paz (Bolivia), membre del Comitè assessor del European Garden Flora, Membre d’honor de la Sociedad Española de Horticultura i de la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Mestre Jardiner honorari de l’Escola de Jardineria (1985). Te una planta al seu nom Opuntia panellana. El 1991 se li va dedicar un monument als Jardins Costa i Llobera de Barcelona.

Va publicar algunes monografies botàniques com el Catálogo de las plantas cultivadas en los jardines municipales (en col·laboració amb Lluis Riudor i Miquel Aldrufeu) (1947), Las plantas de jardín cultivadas en España (3 edicions: 1970, 1980, 1991) i Los árboles de jardín (1972) i també nombrosos articles en revistes del sector i de divulgació científica.

Obres de Joan Pañella

Catálogo de las plantas cultivades en los jardines municipales por Lluis Riudor; Miquel Aldrufeu; Juan Pañella, Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1947, 225 p.;  «Plantas de Interior», Jardineria. Revista espanyola, Barcelona, nº 1 (nov 1959), p. 27-28; «Paperomias», Jardineria. Revista espanyola, Barcelona, nº 6 (nov 1959), p. 14-15; «Plantas de interior. La elegante silueta de un Ficus», Jardineria. Revista espanyola, Barcelona, nº 2 (mar 1960), p. 31-32; «Los mesems», Jardineria. Revista espanyola, Barcelona, nº 5 (des 1960), p. 33-34; «El Philodendron», Revista del Instituto Agricola Catalan de San Isidro, año 113, 1964 , p. 154-155; Las plantas de jardín cultivadas en España : catálogo general y secciones, Barcelona: Seix Barral, 1970, 204 p. (2ª ed: Barcelona: Oikos-Tau, 1980, 185 p.; 3ª ed: rev: Barcelona: Floraprint España, 1991, 295 p.); «La Aphelandra, una interesante planta ornamental de habitación», Parques y Jardines, Barcelona, nº 2 (ene-abr 1971), p. 7-9; «Producción industrial de Flores y plantes. Los geranios americanos híbridos F. “Carefree”», Parques y Jardines, nº 3 (may-ago 1971), p. 18-20; Los arboles de jardín, Barcelona, 1972; «Las bignonias, arbustos sarmentosos de gran valor ornamental», Parques y Jardines, nº 4 (sep 1971), p. 6-8; «Los crisantemos cascada», Parques y Jardines, nº 5 (ene 1972), p.  21-23; «Las cactáceas», Parques y Jardines, Barcelona, nº 6 (may 1976), p. 13-15; «Los hibiscos rosa-sinensis y sus nuevas variedades de flor gigante», Parques y Jardines, Barcelona, nº 7 (sep 1972), p. 19-21; «El jardín acuático», Parques y Jardines, Barcelona, nº 8 (ene 1973), p. 21-25; «La Buganvilla, sus variedades y sus aplicaciones», Parques y Jardines, Barcelona, nº 9 (may 1973), p. 30-32; «El mimetismo en algunos Mesembrianthemum», Parques y Jardines, nº 10 (sep 1973), p. 16-19; «Plantas viváceas para muros de jardín floridos», Parques y Jardines, nº 11 (ene 1974), p. 11-15; «Las mimosas en los jardines mediterráneos», Parques y Jardines, nº 12 (may 1974), p. 27-29; «Bolivia: sus Andes y su flora», Parques y Jardines, nº 15 (may 1975), p. 15-18; nº 16 (sep 1975), p. 17-20; «Safari botánico en las islas Galápagos», Parques y Jardines, nº 17 (ene 1976), p. 33-35; «La flora de las islas Galápagos», Parques y Jardines, nº 18 (jul 1976), p. 14-17; «La evolución de la cactofilia en España», Parques y Jardines, nº 19 (nov 1976), p. 25-28; «La jardinería en Japón», Parques y Jardines, nº 20 (abr 1977), p. 21-25; «El género Agave y sus especies más ornamentales», Parques y Jardines, nº 23 (jun 1978), p. 37-40.

Literatura  sobre Joan Pañella

Juan Pañella Bonastre [autobiografia feta en els anys 1980]. Currículum de Joan Pañella Bonastre (18/07/1916 – 03/08/1992) [atrib. A Lluis Abad]

Iconografia

La imatge ha estat extreta de la contraportada de la seu llibre Las Plantas de jardin...

La caricatura de Joan Pañella  prove de: DEL ARCO, La Vanguardia, 28 d’octubre de 1961

 

Jordi Cartañà i Pinén