FONTSERÈ I MESTRE, Josep
Barcelona, 1829 – Barcelona 15 de maig de 1897
Mestre d’obres i paisatgista. Va morir a causa d’una diabetis ja vidu de Josepa Colomer. Fill de l’arquitecte municipal de Barcelona Josep Fontserè i Domènech (1799-1870), director de l’enderroc de les muralles de la ciutat l’any 1859 entre altres obres, i de la seva esposa Teresa Mestre i Folch. Va ser un home de idees lliberals, maçó, i va obtenir, l’any 1841, el càrrec de comandant de la Milícia Nacional. Germà del també mestre d’obres Eduard Fontserè i Mestre (1828-1901) especialitzat en arquitectura hidràulica i oncle del meteoròleg i sismòleg Eduard Fontserè i Ribes, considerat el pare de la meteorologia catalana.
Durant la seva primera joventut va treballar al costat del seu pare, en diversos projectes arquitectònics i urbanístics. Algunes fonts afirmen que, quan encara era un nen petit, va ajudar el seu pare a mesurar el toril de la primera plaça de bous de Barcelona, el “Torín” (en el barri de la Barceloneta, 1834). Va estudiar a l’Escola de la Llotja de la Junta de Comerç on ressaltà per la seva habilitat en el dibuix. Posteriorment, es va titular a l’Escola de Mestres d’Obres i Directors de Camins per la “Real Academia de San Fernando” de Madrid el gener de 1853, però molt abans ja havia rebut els seus primers encàrrecs, com la direcció de les obres del Teatre Olimp al carrer Mercaders, de Barcelona (1849) o les del Teatre Circ Barcelonès al carrer Montserrat, Barcelona (1853).
També va ser ajudant d’Ildefons Cerdà en el traçat de la carretera de Barcelona a Vic i en la gestació del Pla urbanístic de Barcelona antecedent al projecte de l’Eixample.
Les seves obres mes rellevants van unides a la construcció dels grans projectes urbanístics de Barcelona, com el Parc de la Ciutadella, el Mercat del Born i la urbanització del barri de la Ribera.
El 1859 l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per urbanitzar l’Eixample de Barcelona i Fontserè va obtenir el tercer accèssit amb un projecte que duia per lema, «No destruir per edificar, sinó conservar per a rectificar i edificar per engrandir». Finalment va triomfar Ildefons Cerdà amb el seu projecte encarregat pel Govern i el Pla Cerdà de Barcelona va ser el que finalment es va executar a la ciutat.
El 19 de març de 1872, el concurs va quedar desert i ell va guanyar el primer accèssit i se li va adjudicar la direcció de les obres. El fet de no ser arquitecte i no haver guanyat el concurs va fer que es produïssin nombroses protestes de l’Associació d’Arquitectes i de l’Acadèmia de Belles Arts, que impugnaren el fet. Malgrat tot, Fontserè dirigí les obres del Parc de la Ciutadella fins al 1887, fins què s’inicia la preparació de l’Exposició Universal de 1888 que es desenvoluparia, entre altres llocs, en el recinte del parc. La jardineria fou responsabilitat de Ramon Oliva.
El lema del seu projecte “Els jardins són a les ciutats el que els pulmons són a l’home” està plenament inserit en les teories higienistes molt de moda en aquella època. Fontserè, com a director d’obres del parc, apart de la distribució de l’espai, va dissenyar l’edifici del dipòsit de proveïment d’aigua per la cascada i el reg per la vegetació (1874), la cascada d’estil neoclàssic (1874-1882), la vaqueria (1882), el cafè del parc (1875) i l’umbracle (1883). El disseny de l’enjardinament del parc era d’estil paisatgístic anglès, amb parterres geomètrics i la vegetació retallada. Els plànols del parc es van projectar amb col·laboradors com, els llavors estudiants d’arquitectura Antoni Gaudí i Cristòfol Cascante. Entre 1873 i 1886 va ser director del mateix parc.
Tot seguit, per finançar les obres del Parc de la Ciutadella, Fontserè va construir els habitatges porticats del Born, que coneixem com a porxos d’en Fontserè (1872-1875).
L’any 1873, va rebre l’encàrrec de dissenyar i construir el mercat del Born al costat del enginyer Josep Cornet i Mas en el barri de la Ribera. El primer gran edifici a Barcelona amb la tècnica de l’arquitectura del ferro, procediment en ple desenvolupament en aquella època.
Durant tota la seva vida laboral va patir crítiques, del sector de la construcció i de la política, per no tenir la titulació d’arquitecte.
La seva vàlua, la seva projecció i el seu compromís amb la jardineria el va portar a rebre diversos encàrrecs de jardins particulars com el de la Torre Melina d’estil anglès (1875), en el barri de les Corts de Barcelona, el Parc Samà amb un bosc i jardí (1881-188) a Cambrils, encàrrec de l’indià Salvador de Samà i Torrents, marquès de Marianao, juntament amb els jardins de la seva residència a Sant Boi de Llobregat, avui dia Parc de Marianao; la Torre Castanys (1854, Olot), una vila neoclàssica amb jardins d’eix simètric d’estil romàntic i el Palau del Marqués de Santa Isabel amb un petit hivernacle de l’època, una construcció original de ferro i vidre dins del jardí clàssic.
Publicacions de Josep Fontseré
Proyecto de un parque y jardines en los terrenos de la ex-ciudadela de Barcelona. Barcelona: Tip de Narciso Ramírez, 1872, 31 p.
Literatura sobre Josep Fontseré
Grau, Ramon; López, Marina (1985), «La gènesi del Parc de la Ciutadella: projectes, concurs municipal i obra de Josep Fontserè i Mestre (1868-85)». Urbanismo e historia urbana en el mundo hispano, Madrid, 1985; Fontserè, Nissaga. ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA; Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica. núm 83. Maig 2020; https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Fontser%C3%A8_i_Dom%C3%A8nech (consulta: 03-10-2021); https://es.wikipedia.org/wiki/Parque_de_la_Ciudadela (consulta: 03-10-2021); https://www.poblesdecatalunya.cat/#gsc.tab=0 (consulta: 15-10-2021); https://dbe.rah.es/biografias/51456/josep-fontsere-mestres (consulta: 11-9-2021); https://jardinsipatrimoni.wordpress.com/2015/03/22/efemerides-jardineres-del-mes-de-marc/ (consulta: 11-9-2021)
Cristina Porras Sancho