FOLCH I TORRES, Joaquim

Barcelona, 1886 – Badalona, 1963

La història dels nostres museus d’art té en la figura de Joaquim Folch i Torres un puntal indiscutible, que, com a crític d’art i director de la Pàgina Artística de La Veu de Catalunya (1909-1920; 1927-1930), exercí una clara influència en l’orientació estètica del Noucentisme.
Nasqué en el si d’una família relacionada amb les creacions literàries i musicals. Es formà a l’Escola Superior d’Art i Indústries i Belles Arts de Barcelona, nom amb el qual es denominava aleshores l’antiga Llotja. El seu pas pels Estudis Universitaris Catalans fou decisiu per orientar la seva professió vers la història de l’art i els museus.
La defensa i compromís nacionalista, ja fos com a militant de les Joventuts Nacionalistes (des de 1907) com també el lligam d’amistat i suport a l’ideari d’Enric Prat de la Riba, el situen en llocs decisius i importants. A través del seu treball com a crític d’art, tant la pintura mural com els oficis artístics, l’art popular i l’art del jardí, aglutinà a molts dels joves artistes i arquitectes que, com ell, feren de les creacions expressió de modernitat i de tradició. A través dels seus escrits fent l’elogi del xiprer, de l’aigua, dels senzills “jardinets de masia” posà en rellevància aquesta art que esdevingué expressió de l’estètica noucentista.
Altrament, la mirada a Europa a través del viatge d’estudis (1913-1914) fou l‘incentiu amb el que abordarà amb una gran amplitud de mires en contribuir a la professionalització. I és en aquest sentit que Joaquim Folch desenvoluparà des del punt de vista de l’excel·lència el seu treball com a museògraf. Assumí, primer, la direcció de la secció d’Art Medieval i Modern del Museu (1918), per passar després a la Direcció General dels Museus d’Art (1920-1939) i ser secretari de la Junta de Museus. El seu bon criteri va prevaldre tant a l’hora de fer viable l’arrencament de les pintures murals romàniques del Pirineu; pilars de les actuals col·leccions del MNAC, com pel que fa a les col·leccions que integren el Museu de la Ceràmica. Joaquim Folch, amb remarcable tenacitat, realitzà la tasca de preservar i difondre el patrimoni català, en moments difícils (Guerra Civil), custodiant-lo de les zones de conflicte (Olot, París, Maisons-Laffitte). Tot i que, aquesta acció i el seu compromís catalanista foren els factors de la seva destitució al davant dels museus de la ciutat i d’haver d’afrontar el judici sumaríssim que se li incoà. No tornà a tenir veu pública fins el 1952 quan inicià les col·laboracions a la revista Destino, fins el 1963; any de la seva mort.
Cal també remarcar que del període de construcció d’un país modern en ple moment del Noucentisme va dissenyar, juntament amb Francesc d’A. Galí, el pla d’estudis de l’Escola Superior dels Bells Oficis (1914-1923), on exercí també de professor. A través, de les diverses especialitats que s’establiren hi havia la de Les Arts del Jardí i l’Escultura pública, matèries que prenien una gran novetat en el panorama artístic del moment i que feien extensiu els ideals estètics del Noucentisme en l’àmbit ciutadà i de transformació del paisatge. S’afermava així, a través d’uns estudis reglats, la voluntat de convertir les “arts menors” en una producció i realització de qualitat i professionalització.
Per a Joaquim Folch i Torres l’escriptura era un mecanisme constructor de realitat des del qual aspirava tant a vincular l’art a la vida quotidiana (tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya) com el de contribuir al coneixement de la història de l’art català (director de la revista Gaseta de les Arts (1924-1930); creador de l’eina científica Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (1931-1937) i, en l’etapa de postguerra, a través dels escrits a la revista Destino (1952-1963).
També conreà la poesia des de molt jove i participà, obtenint algun guardó, en diversos Jocs Florals. Però no va ser fins 1950 que, impel·lit per Caterina Albert i el seu cercle, a l’Escala, publicà el recull, intitulat Poesies.
Entre d’altres distincions fou membre de l’Institut Francès d’Arqueologia i Art Musulmà de Damasc (1926); del College Art Association of America (1928); The Hispanic Society of America (1935); de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històric – Arqueològica, 1942); Acadèmica de la Reial Acadèmia de Sant Jordi (1929); i, per la rehabilitació i acció en pro dels museus de Sitges fou nomenat fill adoptiu de la Vila de Sitges.

TEXTS PUBLICATS
La llei de les formes, Tipografia Vives, Sabadell (1912); Sobre l’Art del Moble a Catalunya, Impr. Elzeviriana, Barcelona (1913); «Meditacions sobre l’arquitectura», La Revista, Barcelona (1917); L’Alba de l’abat Biure, Junta de Museus, Barcelona (1920); El pintor Martí i Alsina. Els precedents artístics. L’home i l’artista. L’obra, Junta Municipal d’Exposicions, Barcelona (1920); «Notícia sobre la ceràmica de Paterna i sobre els materials procedents de les excavacions del 1908 a 1911, adquirits per la Junta de Museus», Publicacions de la Junta de Museus, Barcelona (1921; 1931); «Museo de la Ciudadela. Catálogo de la Sección de Arte Románico», Junta de Museos, Barcelona (1926); Els antics vidres catalans esmaltats, Ed. Políglota, Barcelona (1926); Santiago Marco, Monografies d’Art, Barcelona (1926); El Retaule de la confraria dels Revenedors, Llibreria Catalònia, Barcelona (1926); Resum de la Història General de l’Art (1927-1928, 2 vol); La ceràmica, Editorial David, Barcelona (1928); Les pintures murals romàniques de Santa Maria de Tahull, Industrias del Papel, S. A., Barcelona (1931); La capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, Industrias del Papel, S. A., Barcelona (1931); Frontales románicos catalanes del Museu d’Art de Catalunya, Junta de Museos, Barcelona (1934); L’Art Catalan du Xe. au XVe. Siècles, Paris (1937); Poesies, Impr. Tipografia Empòrium, Barcelona (1950); La pintura romànica sobre fusta, Ed. Alpha. Col. Monumenta Cataloniae, Barcelona, Vol. IX (1956); L’Art Català, Aymà, Barcelona (dir.) (1957; 1961, 2 vol) i Fortuny, Asociación de Estudios Reusenses, Reus (19162), entre d’altres.

DOCUMENTS
Josephine Purtscher, “Arte Románico Catálogo. Junta de Museos de Barcelona, Museos de la Ciudadela . By Joquim Folch y Torres, a The Art Bulletin, (1929), núm. 1; J. Puig i Cadafalch, “El cas d’En Folch i Torres”, a Arts i Bells Oficis (1930) pàg. 76-77 i La Veu de Catalunya, 11-IV-1930; J. Ainaud de Lasarte, “Folch y Torres y los Museos de Barcelona”, a Destino (1963); Mercè Vidal i Jansà, Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres. IEC i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona (1991); Mercè Vidal i Jansà “Joaquim Folch i Torres, museògraf. Els inicis de la museografia catalana”, a Museus, núm. 3, (1992), pàg. 22-33; Milagros Guardia, “El patrimoni artístic català durant la Guerra Civil: un informe inèdit de Joaquim Folch i Torres”, a Butlletí del MNAC (1993), núm. 1, pàg. 303-304; Mercè Vidal i Jansà, “La salvaguarda del patrimoni artístic català durant la guerra civil espanyola”, a Viatge a Olot, Ajuntament de Barcelona, Àmbit Serveis Editorials, (1994), pag. 11-22; Mercè Vidal i Jansà, “Un text inèdit de Joaquim Folch i Torres. Algunes dades de la proposta”, Viatge a Olot, Ajuntament de Barcelona, Àmbit Serveis Editorials, Barcelona (1994), pag. 23-29; Enric Jardí, Els Folch i Torres i la Catalunya del seu temps, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona (1995); C. Estrada i Campmany, “La depuració franquista de Joaquim Folch i Torres, cap de la Junta de Museus de Barcelona (1939-1942)”, a Perspectiva social, núm. 40, (1997), pàg. 141-157; F. Vilanova i Vila-Abadal, “Joaquim Folch i Torres i el risc polític de salvar el patrimoni artístic”, Repressió política i coacció econòmica: les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra (1939-1942), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona (1999), pàg. 425-442; Jordi Castellanos “Tres cartes de Joaquim Folch i Torres a Raimon Casellas”, a Els Marges núm. 67, (2000), pàg. 161-165; F. Fontbona i de Vallescar, Semblança biogràfica. Conferència pronunciada davant el Ple per … el dia 22 de març de 1999, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona (2000); Mercè Vidal i Jansà, “Joaquim Folch i Torres i Lluís Plandiura dues personalitats apassionades pel nostre patrimoni artístic”, a Memoria Artium (2007), núm. 5, pàg. 191-221; A. Garcia et alt. , Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya (1907-2007), Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona (2008); Mercè Vidal i Jansà (coord.), Joaquim Folch i Torres. Últims escrits. Destino 1952-1963, Fundació Folch i Torres, Palau-Solità i Plegamans (2009); M. Mercè Vidal i Jansà, “Joaquim Folch i Torres en els anys de les seves col·laboracions al setmanari Destino”, a Mercè Vidal i Jansà (coord.), Joaquim Folch i Torres. Últims escrits. Destino 1952-1963, Fundació Folch i Torres, Palau-Solità i Plegamans (2009), pàg. VII-XVIII; Mercè Vidal i Jansà, “Joaquim Folch i Torres, director dels Museus d’Art de Barcelona (1918-1939), a Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC, Publicacions MNAC, Barcelona (2009), pàg. 51-73; Cristina Mendoza, “El Museu d’Art de Catalunya”, a Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC, Publicacions MNAC, Barcelona (2009), pàg. 16-35; E. Pérez Vallverdú, Fantasmones rojos. La venjança falangista contra Catalunya, Contravent, Barcelona (2009); Mercè Vidal i Jansà (ed.) Llibre de viatge (1913-1914) Joaquim Folch i Torres . Ajuntament de Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona (2013); Mercè Vidal i Jansà, “Presentació. Joaquim Folch i Torres, l’intel·lectual actiu i compromès amb el seu temps: el museògraf”, a Vinyet Panyella (ed.) Joaquim Folch i Torres. El Cau Ferrat i la museïtzació del Modernisme, Curbet Edicions, Girona (2013), pàg. 5-14; Vinyet Panyella, “Estudi introductori. Joaquim Folch i Torres. El Cau Ferrat i la museïtzació del Modernisme “, a Vinyet Panyella (Ed.), Joaquim Folch i Torres. El Cau Ferrat i la museïtzació del Modernisme, Curbet Edicions, Girona (2013) pàg. 15-46; Ignasi Domènech “Joaquim Folch i Torres i l’exposició d’El Greco al Palau Maricel de Sitges el juny de 1936”, a Memoria Artium, núm. 15 (2013), pàg. 73-96; M. Antonia Casanovas, “Joaquim Folch i Torres i la ceràmica”, a Ceràmica i rajola catalana-valenciana. Compendi bibliogràfic. Joaquim Folch i Torres, Josep Font i Gumà, Manuel Gómez Moreno, Josep Puig i Cadafalch, AMPEL, Esplugues de Llobregat (2013), pàg. VII-IX; Mercè Vidal i Jansà, “Joaquim Folch i Torres, Josep Font i Gumà, Antpni M. Gallissà i Soqué i Josep Puig i Cadafalch. Algunes notes referides als autors i al seu context”, a Ceràmica i rajola catalana-valenciana. Compendi bibliogràfic. Joaquim Folch i Torres, Josep Font i Gumà, Manuel Gómez Moreno, Josep Puig i Cadafalch, AMPEL, Esplugues de Llobregat (2013), pàg. XI-XVII; Mercè Vidal, “Folch i Torres, historiador, crític d’art i museòleg”, a Serra d’Or, (2013) núm. 647, pàg. 20-21; Mercè Vidal, “Folch i Torres, director dels museus d’art de Barcelona”, a Serra d’Or, (2013) núm. 647, pàg.21-26; Francesc Fontbona, “Folch i Torres, historiador de l’art”, a Serra d’Or, (2013) núm. 647, pàg. 26-31; Montserrat Pagès i Paretas, “Folch i Torres i el salvament de la pintura romànica catalana”, a Serra d’Or, (2013) núm. 647, pàg.31-35.
Web: www.joaquimfolchitorres.cat

Mercè Vidal i Jansà, 22/02/2016