Alella, 3-4-1857 – Llançà, 20-06-1930

Josep Ferrer i Guàrdia és el fill gran d’una família de pagesos benestants d’Alella, de Jaume Ferrer i Maria Àngels Guàrdia, l’hereu del Mas Boter. De tota la prole de fills i filles, les fonts n’esmenten catorze en total, ell fou el primer. De tots els germans, el més conegut és Francesc Ferrer i Guàrdia, perquè és el fundador de l’Escola Moderna i pels malaurats fets que l’abocaren a la mort després de la Setmana Tràgica del 1909.

DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA PROFESSIONAL
Al 1889 consta com a masover, junt amb la seva dona, Maria Fontcoberta i Colomer, del Mas Boi d’Alella. Destaca com a agricultor pels seus assajos en les tècniques de regadiu eficients que convertiren la finca, a banda d’una explotació agrícola intensiva, en un admirat jardí.
L’any 1891, ell i la seva esposa embarquen des de Marsella direcció a Melbourne, al sud d’Austràlia. És més que probable que, seguint les passes d’altres conciutadans d’Alella, com és el cas dels Parer, amb la creixent demanda de tomàquet en aquelles contrades, es veiessin amb ànims de provar sort també a Austràlia, concretament a Bendigo, ciutat situada a 165 quilòmetres al nord de Melbourne.
L’èxit en el seu sistema de regadiu i cultiu va fer que ben aviat compressin terres, creant la seva pròpia granja el 1894. Ja el 1897, al cap de tan sols tres anys, apareixen anuncis dels seus productes, i el cultiu del tomàquet és ben elogiat a la premsa local,.
A Bendigo aconsegueix un bon èxit empresarial amb el tomàquet i, pel que fa al cultiu del clavell, és també molt reconegut el seu nom tant a revistes del país com de l’estranger. Com a mostra de la gran estima que li tenen a Austràlia, cal remarcar la medalla d’or del país que rep en mans del ministre d’Agricultura.
Al 1900 retorna al Maresme i tres anys després, Josep es fa càrrec d’un nou mas i d’uns terrenys adquirits el mateix any pel seu germà Francesc per a la família, el Mas Germinal.
De les conseqüències dels fets del 1909, tota la família patí represàlies i fou desterrada a Terol. En retornar a la casa familiar, al Maresme, decidí abandonar el Mas Germinal i afrontar el trasllat a una terra més propícia i s’establí a Llançà cap al 1911. Adquiriren terres i de nou un mas històric, els Cremadells. En “Pepet” gaudí d’aquest magnífic casal on va fruir dels mobles antics i de la biblioteca, que es va convertir en un vertader santuari per a la família, rebatejat de nou com «Mas Germinal».
Inicien a Llançà el negoci familiar treballant terres d’horta i fruiters amb una dedicació especial a la floricultura. L’activitat d’en Ferrer fou frenètica, les anades i vingudes per la comarca per a anar als mercats, i també la plantació de «clavells admirables», visitava assíduament els mercats de Portbou i Perpinyà per a la venda de la seva producció floral.
Segons el Quadern Gris de Josep Pla, elogia el seu cultiu del clavell i revela que fou també creador de roses. Sabem que Josep Ferrer, s’especialitzà en el cultiu del clavell gràcies a llargs estudis i pràctiques en la millora de les espècies fins a obtenir-ne de noves.
Cal destacar un fet ben curiós i excepcional: El juliol del 1929, es podien admirar diverses varietats de clavells entre els quals n’hi havia de creació pròpia, que eren de color blanc gardènia i blanc rosa, així com uns exemplars rebuts de Rússia, tramesos per la família de Lleó Tolstoi — amb la qual mantingué una llarga i sòlida amistat—, per a garantir-ne la supervivència després de la mort de l’escriptor i per tal que Ferrer i Guàrdia en fos el continuador i tingués cura del conreu dels seus estimats clavells.
Al llarg del temps, la producció de clavells també fou complementada amb la compra de flor tallada del Maresme per a donar sortida a la demanda.
A banda de la floricultura, dels cultius de fruiters i d’horta, sobresortí també en les conegudes maduixes Victòria molt valorades en aquell temps, i que per tal de garantir-ne la distribució, creà una xarxa de distribució extensa i eficient per tota la comarca.
A la seva mort, el cultiu fou continuat per Josep Lleó Ferrer i Fontcuberta i per Conxita Olivet i Salellas, el seu fill i la seva jove.

FONTS SECUNDARIES
Avilés, J. (2006). Francisco Ferrer y Guardia: pedagogo, anarquista y mártir. Madrid: Marcial Pons. (Ediciones de Historia)
Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán, (1 juliol 1925), p. 2-3.
Chimisanas, A. (2016). «Can Miquel Matas (temporalment Mas Germinal». A: Les masies de Montgat [en línia].
«Colaboración particular y diaria “la Semana” en Barcelona». La Vanguardia (11 desembre 1892), p. 4. costA, f. (2016).
«Alella. Històries del segle dinou» [en línia]. Mataró.
«Enfermedades de la plantas y su tratamiento». Diario de Gerona de Avisos y Noticias [Girona] (31 maig 1928).
Ferrer, E.; PluJà, A. (2006). «Llançà i la família Ferrer i Guàrdia».
La Farella, núm. 22. Fundació Ferrer i Guàrdia (2009). «Francesc Ferrer i Guàrdia, primers anys» [en línia].
Gran, A. (2016). «Los claveles de Tolstoi». A: Portal libertario Oaca. Historia libertaria [en línia].
«Información Regional. Llançà» La Vanguardia (2 juny 1928), p. 26. Llorenç, A. (1937).
«Les roses ambaixadores de Catalunya». Última Hora [Barcelona] (15 març 1937). Mallol, J. (1954).
«Los claveles de Ferrer». Revista Miranda de Llançà, núm. 2. plujà, A. (2010).
«Els Cremadells, Llançà, la vall de Garbet». La Farella [Llançà], núm. 30, p. 37-40. pons, A. (1929).
«Un cultivador de clavells català». El Mirador, any 1, núm. 24 (11 juliol 1929).
Publicacions de la Terra (1 agost 1930), p. 23.
D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia, un cultivador de clavells català / M.M. Compte, Quaderns Agraris, Barcelona: ICEA, núm. 41(2016)
Josep Ferrer i Guàrdia. L’heroi de Bendigo / M.M. Compte, Revista Alella. Número 347 maig-juny 2017
Història del conreu del clavell a Catalunya. Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, Barcelona, 25/02/2016

M.M.C.B, 29/08/2017