FERRER I GUÀRDIA, Josep

 

Alella (Maresme), 3 d’abril de 1857 – Llançà (Alt Empordà), 30 de juny de 1930)

 Jardiner, horticultor i empresari. Josep era el fill gran d’una família de pagesos d’Alella, de Jaume Ferrer i Maria Àngels Guàrdia i fou l’hereu del Mas Boter de la mateixa població natal. Establert finalment a Llançà conreà juntament amb la seva esposa, Maria Fontcoberta i Colomer i posteriorment el seu fill Lleó Ferrer i Fontcuberta i la seva esposa, la Conxita Olivet i Salelles la seva gran especialitat, a banda de la hortícola, el cultiu altament especialitzat del clavell.

La seva formació es troba dins la tradició agrícola familiar, tot i especialitzant-se i aportant tècniques de millora per fer mes eficient l’ús de l’aigua, primer a Alella, Montgat i posteriorment, a partir de 1891, a Bendigo, una població de Victòria d’Austràlia situada a 165 kilòmetres al nord de Melbourne.

Les seves explotacions agrícoles assolien un caire de jardí essent d’admiració, tant pels aspectes tecnològics com per la proliferació de flors i plantes conjuntament amb el cultiu hortícola, tal era així al Mas Boi d’Alella per exemple.

El conreu del tomàquet assajat a la seva pròpia granja des de 1894, el van situar en un lloc d’excel·lència, i també posteriorment pel cultiu del pèsol i les maduixes victòria. El cultiu del clavell també hi fou molt ben representat essent per aquest motiu molt elogiat.

Aquesta particular especialització en el cultiu del clavell prové del seu intens estudi i pràctiques per la millora d’espècies i finalment d’obtenció de noves. Entre el seu extens cultiu de clavells de Llançà hi podíem comptar amb uns clavells especials provinents de Rússia, enviats per la família de Lleó Tolstoi expressament per a la seva salvaguarda a la mort de l’eminent escriptor.

Sobre el 1900 retorna al Maresme fent-se càrrec d’un nou mas, el conegut Mas Germinal, juntament amb el seu germà Francesc, com a lloc familiar i de desenvolupament també de l’Escola Moderna, on Josep seguirà amb les seves tasques d’explotació agrícola i floral fins als tràgics fets de 1909 amb l’afusellament del seu germà Francesc Ferrer i Guàrdia.

S’estableix definitivament a Llançà cap al 1911 adquirint un nou mas, el dels Cremadells, rebatejat bo i de nou com a Mas Germinal. El cultiu hortícola i el de floricultor especialista, en concret de clavell i també de roses. Assistí a la primera exposició dels concursos de clavells de Sitges, i pel que fa als seus conreus seguiren endavant creant alhora una bona xarxa de distribució des de Llançà assolint gran nom i respecte tant al país com a la Catalunya Nord.

 Literatura sobre Josep Ferrer

Avilés, J. (2006). Francisco Ferrer y Guardia: pedagogo, anarquista y mártir. Madrid: Marcial Pons. (Ediciones de Historia); Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán, (1 juliol 1925), p. 2-3; Chimisanas, A. (2016). «Can Miquel Matas (temporalment Mas Germinal». A: Les masies de Montgat [en línia]; «Colaboración particular y diaria “la Semana” en Barcelona». La Vanguardia (11 desembre 1892), p. 4.; Costa, F. (2016); «Alella. Històries del segle dinou» [en línia]. Mataró; «Enfermedades de la plantas y su tratamiento». Diario de Gerona de Avisos y Noticias [Girona] (31 maig 1928); Ferrer, E.; PluJà, A. (2006). «Llançà i la família Ferrer i Guàrdia», La Farella, núm. 22. Fundació Ferrer i Guàrdia (2009), «Francesc Ferrer i Guàrdia, primers anys» [en línia]; Gran, A. (2016). «Los claveles de Tolstoi». A: Portal libertario Oaca. Historia libertaria [en línia]; «Información Regional. Llançà» La Vanguardia (2 juny 1928), p. 26; Llorenç, A. (1937). «Les roses ambaixadores de Catalunya». Última Hora [Barcelona] (15 març 1937); Mallol, J. (1954). «Los claveles de Ferrer». Revista Miranda de Llançà, núm. 2. plujà, A. (2010); «Els Cremadells, Llançà, la vall de Garbet». La Farella [Llançà], núm. 30, p. 37-40. pons, A. (1929); «Un cultivador de clavells català». El Mirador, any 1, núm. 24 (11 juliol 1929); Publicacions de la Terra (1 agost 1930), p. 23; «D’Alella a Austràlia i dels antípodes a Llançà: Josep Ferrer i Guàrdia, un cultivador de clavells català» / M.M. Compte, Quaderns Agraris, Barcelona: ICEA, núm. 41(2016); «Josep Ferrer i Guàrdia. L’heroi de Bendigo» / M.M. Compte, Revista Alella. Número 347 maig-juny 2017; Història del conreu del clavell a Catalunya [conferencia]. Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, Barcelona, 25/02/2016

Iconografia de Josep Ferrer

 

Mercè Compte i Barceló