Figura jurídica: Escola – empresa privada
Adreça: Sant Joan Despí
Any de creació: 1853 Any de desaparició: 1860
Govern:
Bonaventura de Vidal (o Ventura de Vidal). Propietari
Emili Mir. Professor tècnic
Joan Bautista Richiero. Jardiner major
Descripció:
El 1853 Bonaventura Vidal (o Ventura Vidal), auditor de guerra honorari i comissari regi per l’agricultura de les províncies de Tarragona i Lleida, va crear una escola agrícola en terrenys de la seva propietat a Sant Joan Despí.
Pretenia que l’establiment ensenyés l’ofici d’agricultor, hortolà i jardiner a joves de tot Espanya principalment a través de la pràctica. Alhora també actuava com a viver on es comercialitzaven arbres, llavors i plantes. Va idear una manera de finançar el negoci per subscripció, acceptant capital a canvi de vegetals produïts a la finca.
La iniciativa estava en la línia de les escoles que s’havien posat en funcionament en aquells anys, com les escoles d’Oñate al País Basc (1851), la de Castel-Ruiz a Tudela (Navarra) (1851) o la Fortianell a Girona (1854). L’escola de Sant Joan Despí disposava d’un capellà que exercia de mestre d’ensenyament primari, un professor científic, dos professors pràctics, un per l’agricultura i un altre per l’horticultura i la jardineria, així com els ajudants que calguessin.
Els ensenyaments que s’impartien, tant teòrics com pràctics, abraçaven tots els coneixements agrícoles dels cultius habituals, especialment els hortícoles i jardiners. Tot i seguir-se les lliçons, es donaven “según el orden progresivo reconocido por todos los autores” i s’adaptava el temari a les necessitats del currículum de cada moment.
Els alumnes podien ser externs o interns i calia tenir 8 anys per accedir als cursos preparatoris i entre 11 i 16 per matricular-se als cursos teòrics d’agricultura i horticultura. Per als ensenyaments de caracter pràctic s’havia de tenir entre 12 i 20 anys.
El 16 d’agost de 1853 el Ministre de Foment va aprovar la proposta, declarant l’establiment sota la protecció del govern i en va aprovar el reglament.
Entre les dependències destacaven el magatzem de llavors, els “criaderos” de tota clase d’arbres i plantes, els hivernacles i el museu d’instruments. El propietari, Bonaventura Vidal, va equipar l’establiment amb diverses col·leccions per a l’estudi com ara un conjunt de minerals amb aplicació a l’agricultura que comprà a Viena, un herbari de 4.000 espècies comprat a Chambéry, una col·lecció de coníferes procedents de Bèlgica i també va adquirir un notable conjunt d’eines “de un trabajo exquisito, para que sirvan de modelo a los artistas nacionales para los muchos que necesitaran los alumnos”.
En la seva vessant d’empresa, El Carmelo oferia construir tot tipus de “huertas, jardines, vergeles, paseos, alamedas y bosques de utilidad y recreo, y de cualesquiera plantíos” així com elaborar “planos y diseños de las más elegantes y cómodas plantaciones” i es donaven orientacions als clients sobre els models de màquines més modernes i les espècies més adients de flors i fruites per a cada circumstància.
L’establiment es va posar en marxa l’octubre de 1853 i hi ha constància que perdurà almenys fins al 1860. El jardiner major era en Juan Bautista Richiero i el profesor teòric l’Emili Mir.
Sembla que el Ministeri li va retirar la subvenció que rebia degut a “alguna que otra antipatía personal que puede tener origen en los celos, o en otra cosa semejante” com s’explica a la Revista de Instrucción Pública. En tot cas el 1861 tenim constància de la venda de tots els estris de l’Establiment.
Activitats:
A part de les seves activitats docents i empresarials a El Carmel es va fer recerca científica i es va participar en diverses exposicions.
A l’Exposición de Agricultura de Madrid celebrada el 1857, les aportacions de l’Escola del Carmelo van crear expectació i van rebre molts elogis dels diaris de la capital com ara La Época: “pero el espositor que debia llamarnos la atención por la riqueza y variedad de sus productos, es Don Ventura Vidal”. En els discursos inaugurals es va brindar fins i tot en el seu honor.
A l’Exposició es va presentar una col·lecció de 144 coníferes “unas plantas inmarcescibles, preciosas para los jardines” -per la qual va rebre una medalla d’or-, jacints, 14 varietats de patates, exemplars de dioscorea japonica aclimatada a l’establiment i amb pretensions de jugar un paper similar a la patata, blat, llegums i cols de Brussel·les. El jardiner major Juan Bautista Richiero va rebre una medalla de bronze.
El 1859 va fer donació de diversos instruments agrícoles per ajudar a la “colonización de las islas del Golfo de Guinea”.
A l’Exposició Agrícola de Barcelona, celebrada l’octubre de 1859, guanya premis pel seu blat “tremesi” i pel conjunt de fruites tendres.
L’any 1858 va presentar els resultats de les seves experiències sobre l’igname o nyam de la Xina (Dioscorea batatas Decne.) i sobre Dioscorea japonica Thunb. a la Societat Econòmica Valenciana.
Referències:
ANTON RAMIRES, Braulio: Diccionario de bibliografía agronómica, Madrid, 1865
CARTAÑÀ, Jordi: Agronomía e ingenieros agrónomos en la España del siglo XIX, Barcelona, Ed. El Serbal, 2005, 330 p.
<<Reglamento para el establecimiento general de cultivos y enseñanza de agricultura y horticultura del Carmelo, bajo la protección del gobierno>> , Diario Oficial de Avisos de Madrid, Madrid, 1 de noviembre de 1853 i Revista de Agricultura práctica, Barcelona, tomo II, 1853, p. 121
RICHIERO, Juan Bautista: Establecimiento general de cultivos y enseñanza agrícola de El Carmelo, propiedad de D. Ventura de Vidal, Catálogo general por D. Juan Bautista Richiero, Barcelona: Gorchs, 1856, VI+76 p + 1 plano.
JCP, 28/11/2014