COSTA I CUIXART, Antoni Cebrià
València, 26 de setembre de 1817 – Barcelona, 21 o 22 de juliol de 1886
Botànic. De família catalana, la mare, Joana, nascuda a Barcelona i el pare, Antoni, fill d’Ix, que a l’època pertanyia a la Cerdanya, els avis materns eren de les comarques barcelonines i els paterns de la Cerdanya. Els pares eren propietaris agrícoles.
Va fer a els estudis elementals a l’Escola Pia de Barcelona i estudis religiosos a la parròquia de Sta. Maria del Pi. L’ensenyament superior el va cursar a diversos llocs, donat que no hi havia Universitat a Barcelona, per l’odre de Felip V que la traslladà a Cervera com a conseqüència dels fets del 1714. Per substituir els estudis universitaris va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona, a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a les Escoles de la Junta de Comerç i al Reial Col·legi de Cirurgia. Que son els centres embrionaris de la futura Universitat de Barcelona. Fou deixeble de Pere Vieta i de Joan Francesc Bahí i Fontseca. La seva formació pròpiament universitària és curiosa ja que estudià Filosofia, secció de ciències naturals mentre era ja catedràtic de botànica a la mateixa secció, llicenciant-se el 1854. Va obtenir el títol de doctor el 1869 amb el treball “Importancia geològica de los vegetales fosiles”, en el mateix any que es va jubilar de la docència universitària.
En quant a la seva vida professional va ser ajudant de professor supernumerari del Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, el 1843. Donà classes a la Universitat de Barcelona, a partir del 1845, quan aquesta fou restaurada i es va fer càrrec del final de curs de l’Escola de Botànica de la Junta de Comerç. El 26 de setembre de 1846 presentà una relació de mèrits i un “Programa para la enseñanza de la Botánica general” per ser regent de segona classe de la Facultat de Filosofia, en l’assignatura de Botànica, que va aprovar. El darrer curs 1867-68 tenia acumulada a la seva càtedra els ensenyaments de mineralogia i zoologia. A principis de 1847 es feu càrrec interinament de la plaça de la càtedra de Botànica, fins que guanyà el 27 de juliol la plaça per oposició, càrrec que ocupà fins al 1868, en que va demanar la jubilació avançada. Va ser nomenat pel rector, el 1847, director del jardí Botànic i no ho el va deixar fins 1868.
Les tasques de recerca es varen centrar en la cèl·lula com a unitat d’estructura i funció dels éssers vius, que recull a les lliçons de botànica. Però la seva important aportació és en el tema florístic, els treballs sobre la Flora de Catalunya, que culmina en el seu llibre “Introducción a la Flora de Cataluña y catalogo razonado de las plantes observadas en esta región” (1864). Va citar més de 2.600 tàxons a Catalunya, que representaren un avenç qualitatiu i quantitatiu per el coneixement de la flora, incrementant el nombre d’especies en un 55% . Destaca la descripció de les 25 comarques de Catalunya en que la divideix. Un altre de les seves conquestes va ser bastir un nodrit “Herbari de Catalunya “que es conservà en el gabinet botànic de la Universitat. Actualment en el Institut Botànic de Barcelona. Nombrosos son les especies descrites per primer cop per Costa, com: Allium pyrenaicum Costa et Vayr,in Costa; Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. Subsp. ramosum (Costa.), Silvestre, Eleusine tristachya. (Lam.) Lam.subsp.barcininensis (Costa et Willk), A et A.Bolòs,Fritillaria pyrenaica L. subsp. boissieri (Costa) Cad.,Limonium catalaunicum (Willk.et Costa)Pignatii, Polygala vayredae Costa i Quercus cerrinoides Costa et Willk. Respecte la botànica agrícola i aplicada destaquen els treballs “Consideracciones sobre el arbolado de Barcelona”(1854 ) i “La flora de las Baleares y sus exploradores. Especies endémicas”(1882) desenvolupats a la Real Acadèmia de Ciències i Arts. Es va mostrar partidari del sistema de classificació candol.leà i va ser contrari a les teories evolucionistes.
Va ser el creador i director del Jardí Botànic de la Universitat de Barcelona, a la seu del carrer del Carme de 1847 a 1868. Com a membre de la Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des de 1848, va tenir els càrrecs de : Encarregat del Gabinet de la secció d’història natural, (1860,1871), vicepresident (1862,1866), president (1863,1867), secretari de la secció d’història natural (1866), membre de la comissió d’estil (1871), per problemes de salut deixa els càrrecs però hi segueix vinculat, nomenat director de la secció de història natural (1876), formà part de diverses comissions de l’Acadèmia fins pocs mesos abans de morir. A l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre hi va ingressar al 1859 i va ser-ne el president i president interí durant molts anys. Va estar vinculat al moviment cultural de la Renaixença catalana i va ser nomenat cavaller de la Ordre de Sant Estanislau, al 1871 per el tsar de Rússia Alexandre II.
Publicacions d’Antoni C. Costa
Universidad de Barcelona. Asignatura de Botánica. Programa. Gorchs, Barcelona, 2ª ed. 1852; «Noticias sobre el Oidium de la vid». Revista de Agricultura práctica. Economía rural, Hortícultura y Jardinería, 1 (1852), p. 37-38; «Informe sobre la correhuela». Revista de Agricultura práctica. Economía rural, Horticultura y Jardinería, 1 (1852), p. 137-138; «Shorgho cabizbajo», Revista de Agricultura práctica. Economia rural, Horticultura y Jardinería ,4 (1856), p. 309; «Arbolado de Barcelona». Revista de Agricultura práctica. Economia rural, Horticultura y Jardinería,5 (1856), p. 33-38; «Notícias botánico- agricolas sobre los pinos de Cataluña». Revista de Agricultura práctica. Economía rural, Horticultura y Jardinería, 6 (1857), p.38-42; «Ensayos sobre el cultivo del igname de la China (Dioscórea japónica). Necesidad apremiante de regenerar la patata». Revista de Agricultura práctica. Economia rural, Horticultura y Jardinería,7 (1858), p.77-80; «Sustituir a los abonos comúnmente usados. Los abonos minerales y vegetales». Revista de Agrícultura práctica. Economia rural, Horticultura y Jardineria, 8 (1859), p.182-187; Programa y resumen de las lecciones de Botánica general dades en la càtedra por el autor. Barcelona, 1859; Index Seminum. Horti Botanici Archigymnasi Barcinonensis, anno 1859 collectorum (Adsunt annotationes specierum novarum vel criticarum, simul Eleusine barcinonensis Csta. descriptio, etc.), Barcelona,1860; Index Seminum. Horti Botanici Archigymnasi Barcinonensis, anno 1860 collectorum (Adsunt annotationes quaedam ad species noves vel criticas referentes, nec non Conopodii ramosis Csta.diagnosis). Barcelona,1861; «Nuevo gusano de seda». Revista de Agricultura práctica. Economia rural, Horticultura y Jardinería,10 (1861), p. 5-8; 95-98; Index Seminum. Horti Botanici Universitatis Barcinonensis, anno 1861 collectorum (Adsunt etiam diagnosis Barkausiae balearicae.Csta.sp.nov.et ad plantes criticas notulae nonnullae). Barcelona,1862; Introducción a la Flora de Cataluña y catalogo razonado de las plantes observades en esta región. Barcelona: Diario de Barcelona,1864 (2ª ed.ampliada,1877); «Dictamen acerca de la multiplicación de la vid por hibridación propuesta por Mr.Bouschet de Montpellier, dirigido a la Junta del Instituto por D.Antonio C. Costa». Revista de Agricultura del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro,14 (1865), p.124-126; «El Instituto Agrícola Catalán de S. Isidro en la Exposición Universal de Paris en 1867». Revista de Agricultura del Instituto Agricola Catalan de San Isidro,16 (1867), p.104-112; «Industria vinícola». Revista de Agricultura del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro,17 1868), p.41; Importancia geológica de los vegetales fósiles. Treball per a l’obtenció del grau de Doctor en Ciències, secció de Ciències Naturals, Universitat de Barcelona, 1869. 42pp. manuscrites. (conservat al AHGUB); «Ampliación al Catálogo de Plantas de Cataluña (publicado en 1864)». Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 2 (1873), p.19- 46 i 3 (1874) p. 161-223; «Las vides indemnes». Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro,23 (1874), p.185- 190; «Apuntes sobre dos especies nuevas de la flora catalana». Anales de la Sociedad Española de Historia Natural,5 (1876), p.405-412; Suplemento al Catalogo razonado de plantes fanerògames de Cataluña. Barcelona, 1877; Programa y resumen ó compendio de unes lecciones de Botánica general para los alumnos de las Facultades de Ciencias. Barcelona: Imprenta Barcelona, 1878; Cuestión filoxérica. Revista del Instituto Agricola Catalan de San Isidro,28,p.97-100, 1879; «Nuevos datos sobre la flora de Cataluña». Memorias de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, 2ª. ép.1, 1879, p.95-109;«Criptógamas brasileñas». Crónica Científica, 4 (1881),p.487-488; «La flora de las Baleares y sus exploradores. Especies endémicas». Memorias de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, 2ª ep. 1882, 185-222 p; Las viñas americanes y el mildiu. Tratados por el Dr.Millardet. Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, 32,5-12.1883
Obres sobre Antoni C. Costa
Albertí, S.(1966): «Costa i Cuixart, Antoni Cebrià». Diccionari biogràfic, .I.A.C.633. Albertí: Barcelona; Bofill y Poch (1896-1899: «A la memòria de un botánico il·lustre», Revista Horticola, p.85-90; Calvet, JM.& Corbella, J.(1981-1983): Diccionari biogràfic de metges catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona, Barcelona, 3 vols. 187+234+338 p; Camarasa, J.M.(1989 ): «Les relacions científiques d’Antoni Cebriá Costa». Folia Botànica Miscellanea, 6, p.17-24; Colmeiro, M. (1858): La Botánica y los botánicos de la Península hispano- lusitana. Madrid: Rivadeneyra, 216 p.; Ferran, A de (1865): Bibliografia. «Introducción a la Flora de Catalunya por Don Antonio Cipriano Costa», Revista de Agricultura del Instituto Agrícola Catalan de San Isidro, 14, p. 73-75; Ferran, A de (1886): «El señor Don Antonio C. Costa». Revista del Instituto Agrícola Catalan de San Isidro, 35, p. 372-374; Garganta, M de (1976): «Costa i Cuixart, Antoni Cebriá». Gran Enciclopèdia Catalana, 5, p. 674; Puig, R. (1896): «Elogio critico de la obra del Dr.Costa» in Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Sesión solemne dedicada a honrar la memòria del esclarecido botanico Ilmo.Sr.D. Antonio Cipriano Costa, académico numerario y presidente que fue dela misma corporación, p. 9-31, Espasa, Barcelona; Vallès, J.(1989) Antoni Cebrià Costa. Esbós biogràfic. Folia Botanica Miscellanea, 6, p. 7-15.; Vallès Xirau, Joan (1995): «Antoni Cebriá Costa i Cuixart. La primera Flora de Catalunya», Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica. Fundació Catalana per a la Recerca, Barcelona 1995, p.217-247; Vigo,J. (1989): «Antoni Cebrià Costa i la seva flora de Catalunya», Folia Botanica Miscellanea,6, p. 25-30
Iconografia de Antoni C. Costa
Cedida per l’Institut Botànic de Barcelona
Anna Maria Rauret Dalmau