CABOT I ROIG, Pere

 

Vilassar de Mar (Maresme), 7 de setembre de 1945 – Barcelona (Barcelonès), 7 de desembre de 2019

 

 

Enginyer agrònom, vinculat durant bona part de la seva carrera professional a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), era fill d’un empresari agrícola de Vilassar de Mar.

Estudià al col·legi Maristes Valldemia de Mataró i cursà la carrera d’enginyeria agronòmica a l’ETSIA de València on el 1976 obtingué el títol d’enginyer agrònom. Mentre estudiava a València, des de 1973 fins a 1977 portà la direcció tècnica de l’empresa familiar F. Cabot Lleonart dedicada al cultiu i embarcament de flor tallada al mercat  nacional.

El 1977 signà un contracte administratiu amb el Ministeri d’Agricultura i el 1980 obtingué una plaça de funcionari propi de carrera a l’Institut Nacional d’Investigacions Agràries (INIA) on realitzà treballs de R+D en flor tallada.

El mateix any 1980 fou transferit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i el 1984 nomenat cap de la Unitat d’Horticultura, amb categoria de cap de secció, de la Direcció General de Promoció i Desenvolupament d’aquell departament. El 1985 fou transferit a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), primer com a responsable de la Unitat d’Horticultura Aplicada i posteriorment com a investigador del Departament de Genètica Vegetal i gerent de la Divisió de Flor i Planta Ornamental.

Com a investigador de l’IRTA va treballar en flor tallada, en la domesticació d’espècies autòctones per a usos ornamentals, en la utilització d’espècies autòctones i  mediterrànies per a jardineria i els darrers anys també en les PAM (plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries) en diversos projectes finançats per l‘INIA, així com en plantes per a ús com a colorants naturals dins el  projecte AGRIVAL. Formant part d’aquestes tasques, participà en nombrosos projectes d’investigació.

De 1991 a 1992 fou gerent d‘INORSA (Investigació Ornamental Societat Anònima), empresa participada pel propi IRTA, Barcelona Tecnologia i el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. El primer projecte contractat per INORSA va ser el d’obtenir noves varietats de clavell, totes per al cultiu en test. Una de les quatre primeres varietats obtingudes es va denominar “Clavell Olímpic”, a partir d’un acord signat entre INORSA i el COOB’92 l’abril de 1991. Durant aquesta etapa Pere Cabot tingué també les responsabilitats de l’elaboració amb Javier Mariscal del COBI – Jardiner,  que es va utilitzar en cel·lofanes del Clavell Olímpic, camisetes i pins i en l’elaboració de les camisetes del personal de Parcs i Jardins de Barcelona durant la celebració dels Jocs Olímpics.

Fou col·laborador de nombroses Normes Tecnològiques de Jardineria i paisatgisme (NTJ), especialment de les de la família de Subministrament del material vegetal, publicades actualment per la Fundació de la Jardineria i el Paisatge. Coorganitzador de les I Jornades sobre Plantes Autòctones, Producció i Utilització en Jardineria i Restauració del Paisatge, Vilassar de Mar, 1998.

A part de la seva activitat professional va ser una persona molt activa en activitats del sector, formant part de nombroses associacions del sector. Fou president de l’Exposició Nacional de Roses de Reus (1995, 2000 i 2004)  i membre del jurat del concurs (1996 a 1999, 2001 a 2003, 2005 a 2018); membre de la Comissió Permanent del Jurat Internacional, en totes les edicions del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona (2001-2018). El 2016 en fou el president; membre del jurat de Viles Florides des de la seva creació, el 2011, fins a la seva mort; patró i vicepresident de la Fundació Carl Faust del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes; assessor de la revista Barcelona Verda, editada per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal; des de la seva creació va formar part del grup Jardins i Jardiners de la ICEA, on va donar compte del meu mestratge.

En l’àmbit social i polític va ser candidat electe del PSUC per Vilassar de Mar a les eleccions municipals de 1979 i regidor d’Ensenyament d’aquest ajuntament i impulsor de l’escola pública catalana en el seu poble natal. També va participar activament com a membre de la Junta del Patronat de la Fundació El Maresme, entitat social dedicada a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Va participar en molts congressos i jornades i va escriure molts articles tècnics i de divulgació que es citen a continuació.

Publicacions de Pere Cabot

«La planta ornamental y la flor en Cataluña». Agricultura, núm. 709, 1991, p. 738-740; «O te adaptas, o te adaptan», Horticultura, núm. 108 (1995), p. 58; «Adaptació a la zona del Delta de l’Ebre d’algunes espècies de verd de tall per ornamentació», Gaseta, Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, núm. 83 (1995), p. 13; «Estudi d’espècies arbustives i ornamentals a la E.E.E. de l’IRTA» / P. Cabot; J. Garriga. Jornada Tècnica de Portes Obertes a l’Estació Experimental de l’Ebre (EEE) de l’IRTA, Amposta, 1995, 8 p; «Creixement i adaptabilitat de les diferents espècies a les condicions del Delta de l’Ebre» / P. Cabot; L. Garriga, Jornada Tècnica de Portes Obertes a l’Estació Experimental de l’Ebre (EEE) de l’IRTA, Amposta, 1995, 3 p; «Estudio sobre el avance de la floración» / P. Cabot; D. López Pérez; R. Molina, Horticultura, núm. 116, 1996, p. 118-120; «Revegetación, una propuesta entre la jardinerÍa y la restauración» / R. Savé; F. de Herralde; P. Cabot; C. Biel,  Arquitectura del Paisaje, núm. 22, 1996, p. 18-19; «Introducción al cultivo de plantas autóctonas como ornamentales: autóctonas en el paisaje» / P. Cabot; X. Argimon, Arquitectura del Paisaje, núm. 28, 1996, p. 22-26 i núm. 32, 1997, p. 16-19; «Tapizantes silvestres: nuevas especies con futuro», Plantflor, Cultivo y Comercio, 10 (2), 1997, p. 52-53; «Domesticació d’espècies herbàcies i llenyoses autòctones» / P. Cabot; E. Barragán. I Jornades sobre Plantes Autòctones, Producció i utilització en Jardineria i Restauracio del Paisatge, Vilassar de Mar, 1998, 11 p; «Espècies autòctones per a jardineria», Barcelona Verda, núm. 68, 2000, p. 30-31; «Empleo de planta autóctona con fines ornamentales y paisajísticos» / P. Cabot; E. Travesa, Actas de Horticultura, núm. 31, 2000, p. 1-5; «Especies autòctones per a jardineria». Gaseta, Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, núm. 147, 2001, p. 12-13; «Ornamentales y sostenibilidad». Horticultura, núm. 156, 2001, p. 50-59; «Empleo de planta autóctona con fines ornamentales y paisajísticos», Plantflor. Cultivo y Comercio, 14 (85), 2001, p. 77-81; «Estudio del enraizamiento de estaquillas de Teucrium polium ssp. capitatum (L.) Arc. y Lonicera implexa Ait. en diferentes concentraciones hormonales» / P. Cabot; M. Llauradó; M. Busquets, I Jornadas Ibéricas de Plantas Ornamentales, Sevilla, 2002, p. 137-145; «Estudio de la capacidad germinativa de Lavandula angustifolia Mill., L. latifolia Medic., Mentha pulegium L., Salvia lavandulifolia, S. officinalis L. y S. sclarea L.» / P. Cabot; M. Busquets. I Jornadas Ibéricas de Plantas Ornamentales, Sevilla, 2002, p. 147-152; «Utilitzacions ornamentals d’algunes espècies aromàtiques i/o medicinals», III Jornada Tècnica de Jardineria Sostenible, Vilassar de Mar, 2003, 3 p.; «Obtenció de varietats de gerani» / P. Cabot; M. Llauradó. IV Jornada Tècnica de Jardineria Sostenible, Vilassar de Mar, 2004, 3 p; «Propagación vegetativa de especies autóctonas» / P. Cabot; S. Perarnau, Horticultura, núm. 175, 2004, p. 44-47; «Espècies autòctones i mediterrànies per a jardineria sostenible», Barcelona Verda, núm. 100, 2005 p. 67-68; «Estudio del enraizamiento de estaquillas de Lavandula latifolia Medic., Rosmarinus officinalis L. y Salvia lavandulifolia Vahl en diferentes concentraciones hormonales» / P. Cabot; M. Fanlo, Actas de las III Jornadas Ibéricas de Horticultura Ornamental, Almería, 2006, p. 263-269; «Estudio del porcentaje de germinación de Lavandula latifolia Medic., Rosmarinus officinalis L. y Salvia lavandulifolia Vahl con diferentes pretratamientos para optimizar el proceso de reproducción sexual» / P. Cabot; M. Fanlo, Plantflor, Cultivo y Comercio, 20 (123), 2007, p. 122-124; «El sector ornamental en Cataluña» / P. Cabot; P. López, Horticultura, núm. 204, 2008, p. 38-40; «Multiplicación, adaptación y utilización de especies autóctonas com interés ornamental y paisajístico». Horticultura, núm. 204, 2008, p. 102; «Estudio de multiplicación, requerimentos hídricos y de fertilitzación de diferentes especies aromáticas y medicinales de interés comercial actual». Horticultura, núm. 204, 2008, p. 102-103; «Història del conreu del clavell a Catalunya» / P. Cabot; R. Badosa, Barcelona, Quaderns agraris: Institut Catalana d’Estudis Agraris; IEC, núm. 43, 2017, p. 79-89; «El jardí mediterrani amb criteris de sostenibilitat», Xerrada de l’Aula d’Extensió Universitària, Vilassar de Mar, 2019.

 Literatura sobre Pere Cabot

GÓMEZ, J.M. (2009). «Pere Cabot, investigador de l’IRTA». Brolla, núm. 20: p. 8-9; PAPASSEIT, J. (2003). «Entrevista a Pere Cabot i Roig». Horticultura, núm. 169: p. 50-51; PUNSOLA, A. (2006). «Pere Cabot, enginyer agrònom i investigador de l’IRTA». Barcelona Verda, núm. 105: p. 14-15.

Iconografia

Cessió de la família

 

 

Xavier Argimón de Vilardaga