BENET I VANCELLS, Rafael
Terrassa (Vallès occidental), 2 de juny de 1889 – Barcelona (Barcelonès), 16 de gener de 1979
Pintor, crític d’art i historiador de l’art català. La seva formació inicial l’encaminà cap a ofici en la industria tèxtil. La seva formació personal i artística prop dels seus oncles, el pintor i paisatgista Joaquim Vancells i Josep Llimona i Bruguera, decanta la seva activitat professional cap a l’art.
De 1908 a 1912 estudià a l’Escola d’Art de Francesc d’Assis Galí, on va coincidir amb un nombrós nucli d’artistes de diferents disciplines amb qui es relacionaria i que van influir en el seu desenvolupament artístic. També fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc des de 1910, arribant a ser-ne el president durant els anys 1928 fins a 1930. A Terrassa fou un dels impulsors del Gremi d’Artistes de Terrassa, entre 1914 fins a la seva dissolució al 1918. A partir d’aquesta data i sota una forta influència de Cezanne presentà obres en diverses exposicions d’art organitzades per l’Ajuntament de Barcelona i formarà part de l’Agrupació Courbet i de l’associació Les Arts i els Artistes de Barcelona.
Del període terrassenc, el 1916 féu una exposició individual a les Galeries Laietanes dins dels corrents noucentistes i en ella hi presentà el projecte de jardí de Josep Freixa i Argemí de Terrassa, el jardí de la Masia Freixa com serà conegut. Un projecte de jardineria presentat en una coneguda sala d’exposicions com a obra d’art.
Aquest jardí és realitzà sota la direcció del mestre d’obres terrassenc, Pau Gorina i Gabarró. Algunes imatges del projecte i el seu treball van ser esmentades com una de les primeres mostres de l’Art del Jardí a Catalunya, iniciant l’aplicació de la nova jardineria promulgada pel crític d’art Joaquim Folch i Torres des de les campanyes impulsades a la Pàgina Artística de la Veu de Catalunya i a Vell i Nou.
El jardí fou dissenyat per Rafael Benet, amb plantacions de flors, arbusts i arbres del viverista Vicenç Aldrufeu de Barcelona. Despatxant en aquest negoci per a l’obtenció dels elements vegetals, conegué a Artur Rigol, qui en un futur seria director de disseny de jardins, un cop va superar els cursos de l’Art del Jardí de la recent creada Escola Superior de Bells Oficis.
De les accions i activitats realitzades en el Gremi d’Artistes, cal destacar les dedicades a proposar i impulsar projectes urbanístics com la Ciutat-Jardí de Vallparadís de Terrassa des del setmanari La Sembra i sota els pseudònims de Zeuxis i Spes. Les cròniques estan adreçades per a ser guia sobre la bellesa de la ciutat, sobre el verd ciutadà, la bellesa pública. Aquestes campanyes van concloure en una exposició sobre la ciutat jardí a l’Agrupació Regionalista de Terrassa el juliol de 1915 com a acte de la Festa Major.
També de la seva mà es publicaren a la revista Pàtria, el 1917, un parell de propostes d’enjardinament detallat en dibuix i explicatiu per a ser realitzat de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer també de Terrassa.
En l’obra artística hi ha mostres de paisatge i motius de jardí, malgrat no haver desenvolupat aquesta faceta posteriorment.
Fou cosí del pintor Rafael Llimona i Benet, qui es dedicà també durant un temps al disseny de jardins. El 1969 ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Obres de Rafael Benet
«Minúscules cròniques» / Zeuxis. La Sembra (9 juny 1911); «L’art en la vida i en les coses de l’home». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’, núm. 277 (5 abril 1915): «L’art en la vida i en les coses de l’home». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’, núm. 278 (12 abril 1915); «L’art en la vida i en les coses de l’home». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’, núm. 280 (26 abril 1915); «L’art en la vida i en les coses de l’home». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’, núm. 281 (3 maig 1915); «Notes soltes». La Sembra (31 juliol 1915); «L’art del jardí i l’estatus quo de Vallparadís». La Sembra (4 setembre 1915); «Artur Rigol per Rafael Benet». La Veu de Catalunya. La Vida Cultural (22 desembre 1934).
Bibliografia sobre Rafael Benet
Barbany Freixa, Jordi; Coronas Domínguez, Irene (2000). Estudi i proposta de restauració dels jardins de la Masia Freixa de Terrassa. Treball de final de carrera en hortofructicultura i jardineria. Barcelona: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; «Exposició (1907) independent d’art local». La Sembra (18 juliol);
«Les exposicions (1916)». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’, núm. 330 (10 abril); «Exposicions (1916)». Vell i Nou, any II, núm. 23 (15 abril); Compte, M. (2013): «El jardí de la Masia Freixa de Terrassa. Un jardí a estudi dins la història de l’art del jardí»., Quaderns agraris, Barcelona: ICEA núm. 35 (desembre); Compte, M.; Garceran, T.; Rivero, M. (2014). El jardí de la Masia Freixa. L’art dels jardins a la Terrassa industrial. Terrassa: ICEA-Ajuntament de Terrassa; Compte, M. (2019) «Rafael Benet: jardins, urbanisme i Ciutat-Jardí a Terrassa, una faceta atípica». Quaderns Rafael Benet. Barcelona: Fundació Rafael Benet. núm. 37 (desembre); Folch i Torres, Joaquim. «Les terres cuites den Violet al Faianç». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’, núm. 221 (12 març 1914); Folch i Torres, Joaquim (1915): «Jardinets de masia». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’, núm. 265 (11 gener); Folch i Torres, Joaquim (1915). «L’art del jardí». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’, núm. 275 (22 març); Folch i Torres, Joaquim
Freixa, Mireia (1984). Modernisme i Noucentisme a Terrassa. Terrassa: Xarxa de Biblioteques Soler i Palet, 1984. (Divulgació; 23); «Gremi d’Artistes de Terrassa». La Veu de Catalunya. Pàgina Artística de ‘La Veu’. Crònica, núm. 291 (12 juliol 1915); Llongueras, Joan (1911). Ínfimes cròniques d’alta civilitat. Terrassa: J. Horta Impressor, 1911; «Qüestions urbanes. Projectes d’urbanització de la plaça de Mossèn Verdaguer». Pàtria (16 juliol 1917); Ragón, Baltasar (R. de la Galera) (1950): «El gremi d’Artistes». A: Coses de Terrassa viscudes. Terrassa: Imp. Joan Morral, 1950, p. 121; «La pintura. II» a El arte y los artistas en Tarrasa. Terrassa: Imp. Joan Morral, p. 147; Romà, Jori; Suárez Serrano, Alicia (1987): Pintura i crítica: un estudi sobre Rafael Benet. Barcelona: Universitat de Barcelona; «Un estudi sobre Rafael Benet». Barcelona: Fundació Rafael Benet, 1991. Vidal i Jansà, Mercè (1990). Joaquim Folch i Torres. Teoria i crítica en el Noucentisme. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1990.
Iconografia de Rafael Benet
Mª Merce Compte i Barceló