Adreça: Begur -Aiguablava
Autoria: Joan Mirambell
Data de creació: 1954-64
Superfície: 1,5 ha
Règim: Privat. No accessible al públic
Descripció:
La finca de s’Armanac és una de les propietats més destacades d’Aiguablava, en el terme municipal de Begur. La finca ocupa una superfície de 1,5 hectàrees i està formada per una àrea boscada plantada principalment amb pi blanc (Pinus halepensis) i una superfície enjardinada d’aproximadament 6.500 m2. La orografia de la zona és molt accidentada, el que va condicionar l’estructura del jardí format a partir d’un conjunt de terrasses que descendeixen fins a la platgeta d’en Malaret.
El jardí de S’Armanac és obra del director de jardins Joan Mirambell, i es va construir entre els anys 50 i 60 del segle XX. Guarda una gran similitud amb altres obres de l’autor com la Marineda de Calella de Palafrugell o el jardí de Julio Muñoz Ramonet de Barcelona.
Una inscripció a la porta principal d’accés a la finca l’identifica com S’Armanac,1943. La propietat pertanyia a Carmen Vidal López de Roger, i si bé no s’ha pogut localitzar encara la data exacta de la construcció de l’habitatge i del jardí, probablement la data de la inscripció fa referència al moment en que es va iniciar la construcció de la casa. En el 1946 es va presentar una instància a l’Ajuntament de Begur per construir una piscina, el 1948 una per fer la capella, el 1950 es va sol·licitar permís per fer un pou, el 1954 una instància per a fer un garatge i unes quadres i el 1964 dues casetes de jardiners.
A S’Armanac, Mirambell va ser fidel al seu estil, tant en el traçat de les terrasses i estanys, com en els materials utilitzats en la seva construcció i la varietat d’espècies vegetals. Va dissenyar un jardí distribuït en tres grans àrees: la zona d’accés, el jardí principal proper a la casa i el conjunt monumental d’escales que baixen cap el mar.
L’avinguda d’accés a la casa des de l’entrada principal està formada per un vial pavimentat flanquejat per una alienació de cedre. A banda i banda de l’avinguda hi ha un seguit de terrasses formades per murets baixos coronats amb testos de terracota. Una de les terrasses acull la capella, precedida per una esplanada de gespa i una terrassa inferior amb sauló com a paviment. Les terrasses de l’altra costat de l’avinguda estaven conformades a mode de bancals i havien acollit un antic hort i un hivernacle, probablement per a la producció de les plantes anuals que plantades en testos de terracotes es trobaven distribuïdes per tot el jardí coronant murs i puntejant visuals. Destaca en aquesta zona una avinguda de castanyers (Castanea sativa) molt habitual en les obres de Mirambell. Més enllà dels horts s’ubicaven, perimetralment al bosc, les casetes dels jardiners (sembla que van arribar a estar contractats 4 o 5 jardiners per fer el manteniment del jardí); les quadres i la pista de cavalls i el garatge, amb l’habitatge del xofer adossada.
El jardí principal es troba situat al davant de la casa, orientada cap el mar, amb un joc de terrasses de diferents orientacions i ornamentades amb petits estanys i petites grutes i pavimentades amb gespa i lloses de mida petita per facilitar el seu ús. En una de les bandes de la casa es troba una piscina d’aigua dolça i a l’altra un estany ornamental acabat en forma semicircular ornamentat amb nenúfars. El conjunt es completa amb un grup de magnòlies que marquen el perímetre de l’espai.
La tercera àrea del jardí la conforma l’accés a la platja que contè un conjunt monumental format per dos grups d’escales que es van trobant en terrasses allargades, decorades amb testos amb flor. Els materials en tota aquesta àrea son murs de pedra de la zona amb un paviment de tova. El conjunt acaba a la part baixa amb un estany rectangular amb nenúfars, amb tres petits nimfeus de pedra.
La finca es completa amb el vial d’accés a l’embarcador, una piscina d’aigua salada a la part inferior, una pista de tennis i una àrea que havia acollit jocs infantils.
Documentació:
MRM, 26/01/2016