L’origen de la nissaga es remunta a la guerra del Francès a inicis del segle XIX, quan Josep Aldrufeu, soldat francès ferit, va ser acollit pels masovers de Can Frare Negre situat a Sant Gervasi de Cassoles.
Can Frare Negre, de 15 mujades i una mundina d’extensió, havia estat propietat, inicialment dels jesuïtes (d’aquí el nom) i de la filla del Duc de Nájera, virrei de Catalunya. Posteriorment va pertànyer a Manuel Felip de Craywinckel i de Pechmann (1752 – 1815) i els seus successors. La finca estava ubicada al costat de l’actual jardí de la Tamarita.
Josep va contraure matrimoni amb la filla dels masovers Josepa Martí i va tenir quatre fills, un d’ells en Manuel Aldrufeu Martí que es casà amb Josepa Arguyol. Tots ells es dedicaven a l’agricultura i la construcció de pous i mines per la captura d’aigua. Van anar a viure a Can Villaronga, Gràcia, situat al final de l’actual carrer Bailèn cantonada Travessera de Gràcia.
D’aquest darrer matrimoni naixeren tres fills: Domènec, Josep i Joaquim que es dedicaren professionalment a la jardineria i horticultura ornamental i dues filles: Isabel i Anna. La Isabel va obtenir una llicència (25-11-1864) per muntar una parada a la Rambla de les Flors (la nº 15) on venia les plantes cultivades pels seus germans.
Els seus descendents varen continuar els negocis familiars. Vicenç Aldrufeu, fill de Domènec, va continuar el negoci; l’empresa d’en Josep la va mantenir el seu fill Domènec que s’associà amb Josep Vidal, perdent-se el nom familiar i en Joaquim tingué dos fills que es dedicaren a la jardineria: Miquel Aldrufeu, professor i ànima de l’Escola de Jardineria en els anys 1930 i Joan que s’establí pel seu compte a Vilassar de Mar. D’aquest darrer és fill en Joan Aldrufeu, els fills i néts del qual encara segueixen la tradició professional familiar.
JCP, 27/05/2015