GRAFFI I BARBERIS, Mario (Maventino (Piamont), 1825 – ?
GRAFFI I BARBERIS, Lluis (Maventino (Piamont), 1824? – Barcelona, 24-10-1867)
Germans jardiners i viveristes. Mario vivia al carrer del Desert, 55 a Sarrià i posteriorment al carrer Barra de Ferro, 8
El 1847 es va oferir com a jardiner major del jardí botànic de la Universitat quan aquesta plaça quedà vacant. Tot i estar considerat per Antoni C. Costa com “un aspirante idoneo” no es va arribar a fer-li contracte.Era el jardiner del Tívoli on hi tenia botiga durant el primers anys. Els Jardins del Tívoli, construïts el 1849 al Passeig de Gracia, a l’alçada de l’actual carrer Aragó (costat Llobregat) era una espècie de viver de plantes que disposava d’un hivernacle i que també s’hi feien espectacles.
L’any 1854, havia traslladat els seus vivers a la finca de Josep Maria Serra a Sarrià sent un dels primers, sinó el primer de publicar un catàleg amb les plantes que comercialitzava. Josep Mª Serra i Muñoz, nascut a Xile de pares catalans i casat amb Dorotea Chopitea va ser un dels fundadors del Banc de Barcelona. La seva finca de Sarrià que era immensa estava situada a tocar de l’Avda de la Reina Elisenda. Graffi Era un expert en camèlies oferint 196 varietats a la venda, també nerets (51 var), azalees americanes, coníferes, peònies arbòries, geranis, fúcsies, líliums, clavells, floxs, iris entre d’altres. Junt amb Ramon Oliva i Domingo Aldrufeu estava considerat “el cetro de la jardineria”.
Va ser molt crític amb la primera Exposició de plantes i flors feta a Catalunya el 1850 i organitzada per l’Institut Industrial de Catalunya. Junt amb Joan Bautista Richiero i el seu germà Lluis van publicar un article al diari El Sol en el que van exposar totes les deficiències de l’esdeveniment. Especialment a Josep Salvador Soler –el darrer botànic de la família Salvador- al que van acusar de procedir de manera “indigna i vergonzosa”. Finalment va tenir que intervenir l’Ajuntament per fer les paus entre ells.
El 1851 va participar amb el seu germà Lluis a la segona Exposició d’Horticultura de Barcelona, obtenint una medalla de bronze per la col·lecció de dàlies, Callistephus i berbenes i també una menció honorifica per “un ramillete de flores naturales” . L’any 1858 va formar part del jurat de l’Exposició de 1858. El 1871 va participar a la Exposició industrial catalana, on va rebre una menció de la Societat Econòmica Barcelonesa “por las plantas vivas y originarias de las mas distantes regiones del globo”. També ho va fer com organitzador en el concurs i exposició de 1874 junt amb Domingo Aldrufeu i Antoni Piera i la del maig de 1875.
Va participar molt activament en la creació de “La Florestal”, el 1873, entitat que agrupava i defensava els interessos dels horticultors i jardiners. Va ser-ne vicepresident i el 1875 va ser escollit president.
A part dels catàlegs de la seva empresa va publicar alguns articles a la Revista hortícola.
Publicacións de Mario Graffi
Establecimiento de Horticultura del Sr. Mario Graffi… situado en la propiedad de D. José María Serra. Catálogo para el otoño de 1854, Barcelona: Imp. de Pons y Cia, 1854, 20 p.
[Suplemento al catálogo para otoño de 1854 i primavera de 1855], 1854, 8 p. (ANTON, 1865)
Establecimiento de Horticultura del Sr. Mario Graffi… situado en la propiedad de D. José María Serra. Catálogo para el otoño de 1855 y primavera de 1856, Barcelona: Imp. De Pons y Cia, 1855, 29 p
Establecimiento de Horticultura establecido en Santa Perpetua de la Moguda, en la hacienda de Don Pablo Galí de Tarrasa. Bajo la dirección de Luis Graffi. Catálogo para el otoño de 1857 y primavera de 1858, Barcelona: Lib. de Joaquin Verdaguer, 1857
Las camèlies / Mario Graffi, Revista Hortícola, nº 5 (1875) i 14 (1876)
Las ortigas / Mario Graffi, Revista Hortícola, 1879 (anunciat a Semanario farmaceutico, 28-09-1879)