FAUST, Carl
Hadamar, Hesse, Alemanya, 10 de setembre de 1874 – Blanes, 24 d’abril de 1952
Home de negocis, mecenes científic i creador del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes. Era el primer de set fills de l’agrimensor Konrad Faust, funcionari de l’Estat Alemany, i d’Elisabeth Schmidt, ambdós nascuts a Biebrich i de la religió evangèlica, de família burgesa i culta. Carl no es casà.
Tot i que de ben petit apuntava interès per les ciències naturals, el seu pare no el deixà cursar estudis universitaris per tal que es dediqués al comerç i es guanyés bé la vida. El 1890 entrà com aprenent en una empresa comercial de Frankfurt. Mentre feia el servei militar s’ho va manegar per compaginar-lo amb una feina de caràcter administratiu en una destil·leria de licors i vinagre de Müllheim (1894-1895). El 1895 s’apuntà a un curs de l’Escola Comercial de l’Associació d’Homes de Negocis de Frankfurt de manera que el 1897 obtingué el títol de comercial.
Faust tingué interès per la botànica des de ben petit. Amb només onze anys, ja feia les primeres recol·leccions pels voltants de la ciutat on vivia. Influït pel pensament de Goethe, Faust tenia una visió humanista de la ciència i l’art.
L’11 d’octubre de 1897 abandonà Frankfurt per dirigir-se a Barcelona, on un amic del seu pare li havia aconseguit una feina de comercial a l’empresa Körting Hermanos S.A., nova delegació de l’alemanya Körting Gebrüder, dedicada a la venda de components de sistemes de calefacció i ventilació. El 1907 fou ascendit a director la sucursal, però el 1908 deixaria l’empresa per desavinences amb la direcció central, amb la idea de muntar el seu propi negoci.
A finals de 1908 creà, juntament amb Wilhelm Kaumann, un jove comercial que també havia treballat a Körting, la seva pròpia empresa, “Faust y Kaumann”, actualment encara existent, dedicada al negoci de compra-venda de maquinària i accessoris per a la indústria, especialment de materials per a la conducció, regulació i control de fluids. La nova empresa cresqué a bon ritme, amb una aturada de l’activitat durant la Primera Guerra Mundial. A partir de 1925, però, Faust va anar desvinculant-se de l’empresa per poder-se dedicar al seu somni, la creació d’un jardí botànic.
Una característica que defineix Faust ja des de la seva joventut, és el seu tarannà com a esportista i excursionista, activitats que reprengué a Catalunya, especialment des que es feu soci del Centre Excursionista de Catalunya.
Arribat a Catalunya, Faust se sentí seduït pel seu país d’acollida, que identificà amb la terra dels tarongers descrita en una de les obres cabdals del romanticisme alemany, escrita per Wolfgang von Goethe.
Gràcies a la seva fortuna amassada amb la seva empresa, Faust es dedicà a comprar propietats, primer en altres indrets i, a partir de 1918, a Blanes. No se sap quan anà per primera vegada a Blanes, però segurament fou en alguna de les seves excursions quan decidí establir el jardí botànic a Blanes. El 14 de gener de 1918 comprà una finca de gairebé 25 àrees, formada per vinya i erm, que limitava amb el mar, entremig del convent de Sant Francesc i la cala Sa Forcanera. Els anys posteriors comprà set finques més, les quals, juntament amb una comprada el 1955, un cop Faust ja era mort, conformen el jardí de Marimurtra.
A partir de la primera adquisició, Faust visità assíduament Blanes quan la feina li ho permetia. S’allotjava sovint a la fonda de can Patacano, on va viure de manera gairebé permanent des de 1939 fins a 1950.
El 1919, sense esperar a tenir comprades totes les finques previstes, encarregà el disseny del jardí a l’arquitecte noucentista Josep Goday i Casals (1881-1936). A finals d’aquest any Goday li havia enviat els plànols de la casa, del terreny i dibuixos del jardí. En el projecte Goday fou ajudat pel paisatgista Joan Mirambell i Ferran (1892-1983), tal com consta en un rebut de 23 de març de 1920 en concepte d’avantprojecte de jardí. El 1921 van començar les obres per construir la casa i la biblioteca, que s’allargaren fins al 1926. Feu de constructor Josep (‘Pepito’) Burcet, contractista local.
En una pòlissa d’assegurances de 1927 es diu ja que el jardí és conegut amb el nom de Marimurtra, topònim format per un element vegetal important, la murtra, present a la zona, i un element paisatgístic encomiable, el mar amb els penya-segats, que en conforma bona part del paisatge. Popularment la gent de Blanes li atorgava el nom de Vil·la dels Cactus.
Per a la construcció del jardí pròpiament dit, Faust es va deixar aconsellar per l’eminent botànic Alwin Berger (1871-1931), que havia estat curador del Jardí Botànic Hanbury a La Mortola, Ventimiglia, Itàlia, un jardí d’aclimatació de característiques semblants a Marimurtra. A la mort de Berger, fou conseller de Faust l’eminent farmacèutic i botànic català Pius Font i Quer (1888-1964), que l’ajudà a la identificació, la classificació i la realització de l’herbari. Gràcies a Font i Quer, considerat per Faust com al seu director espiritual, entrà en contacte amb les principals autoritats botàniques del moment -entre les quals cal citar Carlos Pau, Walter Kupper, Erich Werdermann, Gustav Senn, Oscar Burchard, Axel Robertson Prowschosky, Friedrich Wettstein, Robert Elias Fries, Alberto Vojtěch Frič i Josias Braun-Blanquet.
Un altre botànic amb qui Faust establí amistat fou Josep Cuatrecasas i Arumí (1903-1996), amb qui tingué força correspondència epistolar i amb qui passà unes vacances a Tegernsee, propietat de Faust, l’estiu de 1930 o 1931. Cuatrecasas s’exilià als Estats Units a la fi de la Guerra Civil on esdevingué una autoritat en botànica tropical. En una d’aquestes missives, Faust li explicà que volia que Marimurtra es convertís en un jardí epicuri de biòlegs: un lloc de trobada entre savis i joves deixebles, lluny dels maldecaps de la quotidianitat i dels sorolls i del ritme frenètic de les ciutats.
Altres amistats relacionades amb el jardí foren Noel Clarasó i Serrat (1899-1985), escriptor i guionista, autor de diverses obres de jardineria, i Miquel Aldrufeu i Gurgui (1889-1948), cap de jardiners del Parc de Montjuïc.
El primer jardiner en cap de Marimurtra fou el suís Zenon Schreiber (1904-1989), del qual en resta en el jardí almenys una rocalla que duu el seu nom. Schreiber, diplomat en horticultura i disseny del paisatge, arribat a Blanes el 1927, condicionà el terreny, l’adobà, construí rocalles, la pèrgola, un sistema de cisternes, murs i marges i dos passos subterranis, habilità els camins i un planter i formà un equip de jardiners. Llavors es començà a plantar, especialment les col·leccions de cactus i de les zones àrides, és a dir el que es coneix com a primer jardí. Schreiber deixà Marimurtra el febrer de 1931 per desavinences amb Faust i tot seguit va emigrar als Estats Units on esdevingué un jardiner respectat, especialista en rocalles.
Substituí Schreiber un altre alemany, Wilhelm (Willy) Narberhaus (1904-1981), un jove paisatgista que havia arribat a Blanes el 1929. Narberhaus començà a treballar a Marimurtra el gener de 1930, per tant un any abans que Schreiber marxés. Narberhaus planificà les diferents zones del jardí i les plantacions que havien d’anar a cada lloc. Va establir els usos, la circulació i la relació amb el mar, va fer plantar plantes tropicals i subtropicals, especialment en el que es coneix com a segons jardí i va iniciar el condicionament del tercer jardí. Amb totes aquestes millores Narberhaus donà coherència al projecte de jardí tal com desitjava Faust. Hi treballà fins a l’estiu de 1934.
El 1935 entrà a treballar a Marimurtra el suec Erik Ragnar Svensson (1910-1973), contractat primer com a jardiner i poc després com a jardiner en cap. Svensson va tenir cura de les noves plantacions, de l’estat sanitari de les plantes i de l’intercanvi de llavors amb altres jardins botànics. Hi va estar treballant, alternant amb el càrrec de superintendent de la Colònia Sueco-Catalana de Teià, durant la Guerra Civil, amb Faust a l’estranger, fins al 1940 en què és acomiadat per pèrdua de confiança. Svensson, que va llatinitzar-se el cognom a Sventenius, marxà posteriorment a les Canàries on creà un jardí botànic de flora canària (Jardín Botánico Canario Viera y Clavijo), del qual va ser director fins a la seva mort.
Faust marxà a Suïssa a principis del juliol de 1936, pocs dies abans que esclatés la Guerra Civil. No tornà a Blanes fins a l’estiu de 1939, acabada la guerra i abans que esclatés la Segona Guerra Mundial. El març de 1937 fundà a Suïssa l’Estació Internacional de Biologia Mediterrània, que tenia com a principal missió administrar i gestionar el jardí i els seus béns durant la guerra, evitant-ne la confiscació en ser una propietat internacional; i alhora assegurant la continuïtat del seu projecte més enllà de la seva mort, ja que era solter i no va tenir fills.
El 1936 Faust li havia exposat a Goday la idea de construir una plaça dedicada a Goethe en el tercer jardí, i unes escales que durien al templet de Linné, escales conegudes ara com a escales d’Epicur. Havia tingut també la idea de posar uns versos de Goethe a la seva plaça, per la qual cosa en trià uns del tercer volum de l’obra Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister (1795), amb la intenció inicial que hi fossin representats en català i en alemany.
Acabada la Segona Guerra Mundial Faust passà moltes penúries econòmiques ja que li foren congelats tots els béns i dipòsits bancaris. En aquesta etapa feu de jardiner l’Avelino Rabassa Bitlloch, que va fer mans i mànigues per mantenir el jardí i es va encarregar d’acabar el segon i tercer jardins.
El 1940 s’acabà la construcció d’una de les peces més emblemàtiques del jardí, el templet de Linné, previst ja en el projecte inicial i iniciat el 1936, templet que en realitat és un “belvedere” ja que no aixopluga cap estàtua. La plaça i les escales es construïren quan Faust ja era mort.
A finals de 1950, Carl Faust havia recuperat la idea de fer de Marimurtra «un lloc d’aclimatació i experimentació a l’aire lliure, i que els pobles d’Europa no mediterranis hi trobessin una sortida al mar i una petita nova pàtria on consagrar-se als seus estudis botànics».
El 1951 va crear una nova fundació d’acord amb la llei espanyola d’aquell moment, la Fundació Privada Carl Faust, que és l’entitat que actualment gestiona el llegat del seu fundador.
Faust va morir a Blanes, a la seva casa de Marimurtra, el 24 d’abril de 1952.
Malgrat les penúries, Faust va esdevenir un mecenes dels naturalistes catalans més desafavorits, com ara Font i Quer, i també d’alguns dels seus col·legues residents a la França ocupada, com ara Braun-Blanquet, Pavillard i Reynaud-Bauvery. Va esdevenir igualment un promotor de les línies de recerca naturalista que en aquells anys començaven a obrir-se camí a Catalunya en les persones d’alguns joves prometedors, com ara Ramon Margalef i López (1919-2004), que va arribar a ser un ecòleg de prestigi mundial, o Eugeni Sierra i Ràfols (1919-1999), que fou un excel·lent il·lustrador botànic.
Faust pertanyé a diverses entitats socials, com ara el Club de Natació Barcelona, al qual ingressà el 1909, el Futbol Club Barcelona, el Círculo Ecuestre, i sobre tot el Centre Excursionista de Catalunya, al qual s’associà el 1916 i gràcies al qual descobrí Catalunya. També va ser soci de diferents entitats alemanyes de caire divers, radicades a Barcelona. D’altra banda, va tenir una activa correspondència amb l’Estació Internacional de Geobotànica Mediterrània i Alpina (SIGMA) de Montpeller, fundada per Braun-Blanquet.
Té diverses plantes dedicades: Loxanthocereus faustianus, descrita originàriament el 1933 pel cactòleg Curt Backeberg com a Cereus faustianus; Parodia faustiana, descrita el 1936 pel mateix Backeberg, actualment sinonimitzada a Parodia nivosa; Kalanchoe faustii descrita per Font i Quer el 1935; i la cultivar Eriocephalus africanus ‘Carl Faust’, descrita el 2016 per Argimon.
Literatura sobre Carl Faust
ARGIMON, X. (2013). El Jardí Botànic de Marimurtra. Cicle de Conferències del Primer Casino de Blanes, Blanes, 60 pàg.; BARATECH, M. (2010). Faust y Kammann. 100 años de historia. Barcelona: Faust y Kammann; CAMARASA, J.M. (2006). «Les llargues vacances del 36 de Carl Faust». Blanda, núm. 9: 58-73; CAMARASA, J.M. (2012). «Carl Faust, mecenes alemany». Revista de Girona, núm. 275: 42-44; CAMARASA, J.M. (2012). «Carl Faust i el jove Margalef». Omnis Cellul, núm. 29 (des.): 36-37; CAMARASA, J.M. (2013). Sventenius en Cataluña (1934-1943). Botánica Macaronésica, 28: 9-20; CAMARASA, J.M & ELVIRA, M. (2013). «El llegat de Carl Faust: Un discret mecenatge de les ciències de la natura a casa nostra». Mètode, núm. 76: 27-30; CLARASÓ, N. (1966). «Recuerdo de Carlos Faust», Blanes, núm. 1; Col·laboradors de la Viquipèdia. Carl Faust [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2021 [data de consulta: 21 de novembre del 2021]. Disponible a <//ca.wikipedia.org/w/index. php? Title=Carl_Faust&oldid=276156 96>.; El Jardín Botánico Marimurtra. (1980). 5ª ed. Blanes: Fundación Carlos Faust; FARRÉ, C. (2014). «Jardín Botánico de Marimurtra, un sueño epicúreo». Parjap, nº 77 (Inv.): 12-19; GOETHE, J.W. von (1985). Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister. Barcelona: Edicions 62; HALLADIN, P. (1992). «Zenon Schreiber, Landscape Architect». Bulletin of the American Rock Garden Society, 50 (2): 89-96; Jardí Botànic Marimurtra (1997). 3a ed. Pallejà: Eddavid; MARTORELL, M. (1991). «El Jardín Botánico “Marimurtra” de Blanes». Cultivador Moderno, nº. 860 (sept.): 40-41; NARBERHAUS, G. (1959). «El Jardín Botánico ‘Marimurtra’, Blanes (Gerona)». Recull, nº 899/903: 8 pàg.; NARBERHAUS, G. (1963). «El Jardín Botánico de Blanes». Costa Brava Información, nº de julio: 17-20; NARBERHAUS, G. (1971). «El Jardín Botánico Marimurtra de la Fundación Carlos Faust en Blanes (Gerona)». Parques y Jardines, Barcelona, nº 3 (mayo/ago.): 13-15; FONT i QUER, P. (1952), «Karl Faust Schmidt», Collectanea Botanica, 3 (2): I-II; PUIGVENTÓS, E. (2019). Marimurtra, la república dels biòlegs: biografia de Carl Faust. Blanes: Fundació Privada Carl Faust; RAMONA, R. DE. (1960). «El Jardín Botánico “Marimurtra” de la Fundación Carlos Faust», Blanes. Cultivador Moderno: nº 5 (mayo); SAGRERA, M.À. (2009). «Guillermo Narberhaus Flamm i Blanes», Blanda, núm. 12. pàg. 62-75.
Iconografia
Fundació Karl Faust
Xavier Argimon de Vilardaga