BAGUTTI, Domenico

Rovio (Suissa), 1760 – Rovio (Suissa), març de 1837

Escultor i arquitecte neoclàssic que va treballar a Catalunya entre 1798 i 1821, any en què va retornar a la seva regió, al cantó de Ticino. Fill de l’estucador Bartolomeo Bagutti (1720-1792), era membre d’una nissaga d’artistes amb projecció internacional. Va ser contractat per Joan Antoni Desvalls el 14 de maig de1798 en tant que escultor per treballar a la seva finca d’Horta amb les funcions de contractista i director dels treballs fins l’any 1821.

Tot i que a Catalunya va treballar quasi exclusivament per a la família Desvalls, també va construir la Casa Nova de l’Obac (1811) a la carretera de Terrassa a Rellinars i la Masia Cabanyes a Vilanova (1798). També va dirigir la construcció de l’altar de la capella privada del palau episcopal de Vic amb una traça d’Eusebio M. de Ibarreche (1800). A Suïssa es conserven diverses obres seves: un dibuix representant una marededeu amb el nen Jesús a l’arxiu cantonal del Ticino, un estuc a la capella votiva de Santa Maria de Savona a Rovio (1827) i l’altar neoclàssic de l’església de San Stefano a Arogno al Ticino (1836).

Literatura sobre Domenico Bagutti

PI DECABANYES, Oriol (2018) : «Domenico Bagutti», La Vanguardia, 15 d’agost

Albert Cubeles