Fotografia acolorida. Arxiu Municipal de Terrassa. Autor: A. Zerkowitz. Col·lecció: A. Zerkowitz. Reg. 50380.

Adreça: Carrer Salmeron, 17 – Terrassa – Vallès Occidental
Data de creació: 1956.
Data de desaparició: Desaparegut

Autoria: Joan Mirambell
Propietari: Ajuntament de Terrassa
Règim: Públic

Castell Cartoixa de Vallparadís. Arxiu Municipal de Terrassa. Autor: Desconegut. Reg. 13591.)

Descripció:
El Castell Cartoixa de Vallparadís, juntament amb el conjunt de les Esglésies de Sant Pere, són tal vegada els monuments més destacats de la Terrassa medieval, tots dos en els vessants del Torrent de Vallparadís.
La inclusió del Castell Cartoixa en aquest repàs dels jardins històrics de Terrassa es deu al fet que a mitjan del segle XX, El director de jardins Joan Mirambell va dissenyar un jardí d’acompanyament al monument, malauradament avui desaparegut.
L’any 1944 aquest monument va ser declarat Monument Històric-Artístic i, actualment, forma part dels Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya (BCIN). El 1949 es va crear el Patronat Pro Castell Cartoixa amb la finalitat de preservar i restaurar el castell per convertir-lo en Museu de Terrassa i disposar, així, d’un espai digne per exposar el llegat patrimonial i artístic de Terrassa. Representants dels àmbits més destacats de la ciutat van formar part d’aquest Patronat; entre ells Josep Rigol i Fornaguera, President de la Junta de Museus, que va encarregar el disseny del jardí al director de Jardins de Barcelona Joan Mirambell i Ferran.
Mirambell va projectar l’any 1956 un jardí que seria executat pel jardiner Argemí, en un estil definit com paisatgista. S’ha localitzat un plànol del jardí del Castell Cartoixa que s’atribueix a Mirambell, si bé no es pot assegurar amb certesa ja que no està signat.
Des del 1959 l’edifici acull el Museu de Terrassa. El jardí va desaparèixer en posteriors remodelacions.

Vegetació:

Visita de personalitats al Castell Cartoixa de Vallparadís. 1958-1962. Arxiu Municipal de Terrassa. Autor: Desconegut. Reg. 32321

La llegenda del plànol conté una llista d’arbres, tots ells espècies habituals en els treballs de Mirambell i la jardineria de l’època: llorers (Laurus nobilis), oliveres (Olea europaea), lledoners (Celtis australis), xiprers en forma piramidal, salzes (Salix babylonica) i falsos pebrers (Schinus molle).

MMCB, 07/08/2016