RIGOL I RIBA, Artur

 

Capellades (Anoia), 1898 – Barcelona, 10 de desembre de 1934

 

 

Director de Jardins. La família era originària de Capellades (Anoia). El seu pare era Jaume Rigol i la seva mare Raimunda Riba, que havia realitzat estudis de llevadora a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i exercia a Capellades. Va estar casat amb Eulàlia Masclans i Piera (1899-1984).

El 1913, Va arribar a Barcelona amb 15 anys i la primera feina va ser de meritori  a casa del jardiner i horticultor Vicenç Aldrufeu. Per completar els seus ingressos dissabtes i diumenges feia de barber com havia fet a Capellades. Al mateix temps estudiava tenidoria de llibres en els cursos nocturns del Centre Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria (CADCI) així com francès, que ja havia començat a la seva ciutat natal, i va iniciar estudis d’anglès.

Va conèixer el pintor Rafael Benet, amb qui va establir amistat per a tota la vida,  quant dissenyava el jardí de la Masia Freixa a Terrassa i feia comandes de plantes a l’horticultor Aldrufeu. Va descobrir la seva vocació de jardiner i va començar a preparar l’accés a l’Escola Superior de Bells Oficis −creada per la Diputació i inaugurada feia poc− per poder accedir als estudis de Director de l’Art del Jardí que cursà entre 1917 i 1920.

El 1921, un  acord del Consell de Pedagogia de l’Escola Superior dels Bells Oficis, va consignar a favor d’Artur Rigol la quantitat de 1.000 pessetes per contribuir a les despeses que li ocasionarien un viatge d’estudis pels jardins d’Espanya i se li sol·licita-va un informe o memòria de resultats. D’aquesta memòria no s’han trobat referències però és probable que la documentació obtinguda durant el viatge fos la base del llibre Los viejos Jardines i de diversos articles a la revista D’Ací i d’allà.

Durant tota la seva carrera professional va viatjar per conèixer els estils, les tècniques i la vegetació  dels jardins més emblemàtics que després divulgava en diferents publicacions. Els jardins renaixentistes italians, visitats l’estiu de 1926, el fan reflexionar sobre el paper just, discret i fi de l’escultura i els elements ornamentals al jardí i com els arbres centenaris desenvolupats naturalment harmonitzen amb l’arquitectura dels jardins. A França, on va viatjar alguns cops el 1920 i el 1926, va descobrir diferents utilitzacions de la vegetació en alguns dels jardins barrocs que visità, al mateix temps que valorà les restauracions i nous dissenys, com el roserar de Bagatelle, que en aquell moment es duien a terme al país veí. També visità vivers d’arbres i palmeres a La Rivière i a diferents floricultors establerts a la Côte d’Azur i Montecarlo, mentre compara-va les tècniques de cultiu que utilitzaven amb les que es feien servir als vivers de casa nostra. Els viatges que va fer per tot l’estat visitant jardins li aportaren coneixements de tot tipus, tècnics, històrics, arquitectònics, que anirien configurant el seu estil de disseny i una incipient teoria del jardí que la seva desaparició prematura va deixar inconclusa.

La primera referència d’Artur Rigol com a titulat en els estudis de Director de l’Art del Jardí és el febrer de 1921, en un anunci publicat a la revista D’Ací i d’Allà, que el presenta com a director artístic de casa del jardiner i horticultor Vicenç Aldrufeu, a la Plaça de Tetuan, 18, de Barcelona. L’any 1924 apareix un anunci a la revista Gaseta de les Arts en el que ofereix els seus serveis de projecte, construcció i direcció de jardins en horari de 7 a 9 de la nit i el domicili és el del jardiner Vicenç Aldrufeu, amb qui encara treballa. No és fins el 26 d’abril de 1931, al diari La Vanguardia, que trobem un anunci d’ell com a empresari al carrer de Sants, 22 de Barcelona. Els serveis que hi esmenta son els de projectes, plantacions i conservació de parcs i jardins. A partir d’aquest moment els anuncis els trobem a diferents publicacions (La Vanguardia, L’Abella d’or, AC. Documentos de actividad contemporánea) i als cinc números de la revista Jardineria i Horticultura publicats l’any 1933.

Entre febrer de 1920 i gener de 1928 va escriure amb regularitat a la revista D’Ací i d’Allà -publicació cultural, eclèctica i de caràcter europeista- on tracta diversos temes relacionats amb el món del jardí i en el número de juny de 1921 comenta la conferència que va impartir Jean Claude Nicolas Forestier a Barcelona, organitzada per l’entitat cívica “La ciutat jardí”. En aquell moment estava treballant en l’enjardinament de Montjuïc per a l’Exposició Internacional de 1929,

També publicà a la revista AC. Documentos de actividad contemporánea. El 1931 va escriure un article, Jardines, en el que esbossa el que podria ser la seva teoria de dissenys de jardins i que no va poder acabar de desenvolupar. L’any 1933 va participar en la creació de la revista Jardineria i Horticultura.

Les referències dels seus projectes son escasses, doncs tota la documentació i plànols s’han perdut, conservant-se únicament els croquis originals dels jardins de les Biblioteques de Figueres i la de Pineda. La Mancomunitat de Catalunya aprovà el 1915 el projecte de Biblioteques Populars i Artur Rigol, l’any 1922 en va fer el disseny dels jardins de les de Pineda (arquitecte Lluís Planas i Calvet), Figueres (arquitecte Ricard Giralt i Casadesús) i Sallent. En aquesta ciutat l’Elèctrica Sallentina li encarregà el parc que acabarà convertint-se en el Parc Municipal Pere Sallés, que encara conserva la major part del traçat original. També va enjardinar l’antic Hotel Rigat de Camprodon del que pràcticament no queda res.

Si be les seves primeres obres segueixen un disseny clarament noucentista, a partir de 1930 es decanta per l’estil racionalista que s’anava imposant a casa nostra. La Casa Galobart (Travessera de Dalt cantonada carrer Massens), projectada per l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’any 1930, i desapareguda a inicis dels anys 70 del passat segle, va comptar amb Rigol en el disseny i plantació del jardí n’és el principal exemple. A la lV Fira de Mostres de Barcelona, 1933, enjardinà una terrassa per a l’estand del G.A.T.C.P.A.C. com a industrial col·laborador.

A principis de l’any 1934 Artur Rigol treballava amb els arquitectes Josep González Esplugas i Francesc Perales Mascaró en la reforma del jardí de la Universitat de Barcelona. El projecte conservà el magnífic arbrat existent i modificà el traçat del jardí afegint un petit canal que desembocava en un estanyol. Sortint d’una visita d’obra d’aquest jardí de la Universitat, va morir atropellat per una ambulància de l’exercit.

A la revista D’Ací i d’Allà, nº 184, (març 1936) hi trobem una referència de la construcció d’un jardí en una casa (residència J.M.) del barri de Pedralbes, projectada per l’arquitecte R. Ribas Serra, dient que és la última obra realitzada per Artur Rigol.

Les referències (croquis, dibuixos o comentaris) que trobem en diverses publicacions indiquen que hauria projectat i construït molts més jardins dels que tenim documentats.

El 1931 és elegit vocal de la junta directiva de l’associació Fomento Nacional de la Horticultura i secretari de la comissió de “Jardins”. Aquest mateix any va ingressar com a Industrial col·laborador al G.A.T.C.P.A.C. Des de 1924 es un membre actiu del Foment Nacional de l`Horticultura ocupant diversos càrrecs a la Junta com a vocal (1924-1925, 1931), president (1932) i vocal de la Comissió de directors de jardins (1924-1925, 1931, 1933), president (1932) i vocal de la comissió de premsa (1931,1933) i bibliotecari (1932-1934).

Va ser un gran divulgador del món dels jardins i ho feu en diverses facetes com en les diverses converses radiofòniques en català, el juliol i el novembre de 1931, a la Unión Radio Barcelona. L’abril del mateix any va impartir un curs de floricultura organitzat per l’Escola Superior d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. També va fer visites comentades a jardins de la ciutat, com la d’abril de 1933 dins del curs Història de l’Art Català organitzat pel Foment de les Arts Decoratives. L’octubre de 1934 va impartir una conferència, a la seu dels Amics dels Jardins al Palau de Pedralbes, sobre les plantes bulboses i rizomàtiques, en el marc de l’exposició de gladiols i altres plantes bulboses.

Va tenir aficions literàries des de jovenet que va desenvolupar en les diverses publicacions amb les que va col.laborar durant tota la seva carrera professional i que es detallen mes endavant. L’any 1933 edita la revista Jardineria i Horticultura, de la que només es van publicar 5 números,  en la que va ser el redactor en cap, però tot fa pensar que, a més dels escrits signats per ell, n’hi ha sense firma que se li podrien atribuir, tant per la temàtica com per l’estil de l’escriptura. Cal destacar la publicació del llibre Los viejos jardines, dins la col·lecció “Los Tesoros de España”.

Va rebre alguns guardons en algunes de les exposicions en que va participar: Medalla de plata de la Exposició Flors de Primavera, celebrada en el Palau de l’Agricultura, per un projecte de jardí, el maig de 1931; diploma en l’exposició de flors celebrada en els Jardins de Pedralbes, organitzada pel Foment Nacional d’Horticultura i Amics de les Roses, el maig de 1932; medalla d’or en la Primera Exposició de Plantes, Fruites i Flors, el novembre del mateix any.

L’últim reconeixement i homenatge a la seva carrera ha estat posar-li el seu nom a una rosa nova, la “Rosa Artur Rigol”, obtinguda per Rosales Ferrer, el dia 12 de maig de 2019, dins del actes del 19è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona.

Obres d’Artur Rigol:

«Les flors i el jardí íntim. Treballs del mes de març», D’Ací i d’Allà, nº ll (febrer 1920), p. 171-176; «Les flors i el jardí íntim. Reproducció de les plantes», D’Ací i d’Allà, nº 3 (març 1920), p. 273-278; «Les flors i el jardí íntim. Les plantes d’interior», D’Ací i d’Allà, nº 4 (abril 1920), p. 365-371; «Les flors i el jardí íntim. Pel maig les roses», D’Ací i d’Allà, nº 5 (maig 1920), p. 425-432; «Les flors i el jardí íntim. L’exposició de clavells de Sitges», D’Ací i d’Allà, nº 6 (juny 1920), p. 576-581; «Les flors i el jardí íntim. Un jardí íntim a Paris. Bagatelle», D’Ací i d’Allà, nº 7 (juliol 1920), p. 651-657; «Els jardins de la França», D’Ací i d’Allà, nº 9 (setembre 1920), p. 826-832; «Els jardins naturalistes. Feines del mes de novembre en el jardí íntim», D’Ací i d’Allà, nº 10 (octubre 1920), p. 921-927; «Els jardins de la França. Chantilly», D’Ací i d’Allà, nº 11 (novembre 1920), p. 1.022-1.027); «Els nostres bells jardins. Feines a fer en els mesos de desembre i gener», D’Ací i d’Allà, nº 12 (desembre 1920), p. 1.120-1.126; «El jardí d’altre temps i el jardí d’ara», D’Ací i d’Allà, nº 6 (juny 1921), p. 426-432; «Jardins d’Espanya. Els de l’Alcázar de Sevilla», D’Ací i d’Allà, nº 49 (gener 1922), p. 57-64; «Les flors del mes d’abril al Parc de Montjuich», D’Ací i d’Allà, nº 53 (maig 1922), p. 362-363; El rosal, Madrid; Ed. Calpe, 1922 (“Catecismos del agricultor y del ganadero”. Serie Vll. Cultivos arbóreos. Nº6); «Jardins i flors d’istiu», D’Ací i d’Allà, nº 69 (setembre 1923), p. 651-655; «Villa d’Este», D’Ací i d’Allà, nº 105 (setembre 1926), p. 666-667; «La Côte d’Azur», D’Ací i d’Allà, nº 106 (octubre 1926), p. 686-687; «La Rivière», D’Ací i d’Allà, nº 107 (novembre 1926), p. 738-739; «L’escultura en els jardins», D’Ací i d’Allà, nº 114 (juny 1927), p. 178-179; «El jardí i les plantes vivaces de flor», D’Ací i d’Allà, nº 117 (setembre 1927), p. 278-279; El tesoro artístico de España. Los viejos jardines por Arturo Rigol, Barcelona: Ed David, [sd], [1928] (text en castellà, francès i angles) ( El diari La Vanguardia, el divendres 9 de novembre de 1928, a la p. 15, fa una ressenya elogiant la publicació d’aquest llibre, sense data de publicació, que podria indicar que la publicació seria el mateix any 1928); «Els jardins del Generalife a Granada», D’Ací i d’Allà, nº 121 (gener 1928), p. 16-18; «Jardines», AC. Documentos de Actividad Contemporánea, nº 2 (2n trimestre 1931), p. 28-29; «Jardins» / Artur Rigol, Butlletí oficial del Foment Nacional de l’Horticultura, Barcelona, nº 33 (1er trim 1932), p. 15-16; Catàleg descriptiu de les plantes posades a la venda, Barcelona: Imp Altes, [sd, 1932?], 72 p.; ; «Com es poden els rosers», Jardineria i Horticultura, nº 1 (març 1933), p. 11; «Els treballs de cada mes al vostre jardí», Jardineria i Horticultura, nº1 (març 1933), p. 21-22; «Els treballs de cada més al vostre jardí», Jardineria i Horticultura, nº 2 (abril 1933), p. 46-47; «La transformació d’un petit jardinet», Jardineria i Horticultura, nº 3 (maig 1933), p. 64; «Els treballs de cada mes al vostre jardí», Jardineria i Horticultura nº 3 (maig 1933), p. 67-70; «Un jardí d’artista a Vilanova. El jardí del pintor Mir», Jardineria i Horticultura, nº 4 (juny 1933), p. 76-78; «Els treballs de cada mes al vostre jardí», Jardineria i Horticultura, nº 4 (juny 1933), p. 93-95; «Les plantes aquàtiques. Pontederia cordata», Jardineria i Horticultura, nº 5 (juliol 1933), p. 104; «Els treballs de cada mes al vostre jardí», Jardineria i Horticultura, nº 5 (juliol 1933), p.120-122.

 Literatura sobre Artur Rigol

«Los viejos jardines, por Arturo Rigol», La Vanguardia, p.15 (9 novembre 1928); «L’Escola Superior d’Agricultura», La Humanitat, nº 12, p. 3 (28 març 1932); Sert, Josep Lluís, «Casa Galobart, Barcelona», AC. Documentos de Actividad Contemporánea, nº 8, desembre 1932; «Curso de historia del arte catalán», La Vanguardia, p. 3 (18 gener 1933); «La Feria de Muestras de Barcelona», AC.Documentos de Actividad Contemporánea, nº 10, 2n ttre. 1933; «Pobles de Catalunya. Sallent», La Rambla, p. 12 (5 febrer 1934); «Exposición de los “Amics del Jardins”», La Vanguardia, p. 6 (10 juny 1934); «Reformas en la Universidad de Barcelona», AC.Documentos de Actividad Contemporánea, nº 14, 2n tre. 1934; «Fallecimiento», La Vanguardia, p. 10 (12 desembre 1934); «Els que moren», Mirador, nº 332, p. 3 (12 desembre 1934); «Arturo Rigol. Jardinero», AC.Documentos de Actividad Contemporánea, nº 16, desembre 1934; Benet, Rafael (1934), «Artur Rigol», La veu de Catalunya, 22 desembre; «Artur Rigol i Riba», Butlletí del Foment de les Arts Decoratives, nº 1, gener 1935; Rubió i Tudurí, Nicolau Maria (1935): «De Forestier a Rigol», Mirador, nº 309, 17 gener; «Residència de J.M. a Barcelona», D’Ací i d’Allà, nº 184 (març 1936); Llorenç, de, Cràcia B. (1945): «Evocació d’Artur Rigol», Ressorgiment, Buenos Aires, nº 343, febrer, p. 5.582.; Tito Rojo, José, (2010) «El jardín de los regionalistas. Sobre la invención de la estética jardinera andaluza», González Alcantud, José Antonio (ed.), La invención del estilo hispano-magrebí. Presente y futuros del pasado, Antrhopos, Barcelona; Compte, M. Mercè; Garcerán, Teresa; Rivero, Montse (2014): El jardí de la Masia Freixa. L’art dels jardins a la Terrassa industrial, ICEA-IEC i Ajuntament de Terrassa, Barcelona; Tito Rojo, José (2015): «Modernity and Regionalism in the Gardens of Spain (1850-1936): From Radical Opposition to Misundertood Synthesis» en O’Malley, Therese, Wolschke-Bulmahn, Joachim, Modernism and Landscape Design, 1890-1940, Washington, National Gallery of Washington; Tito Rojo, José (2016): «Artur Rigol i Riba, jardinero moderno», Paisaje con+texto, Granada: Universidad de Granada.

Iconografia

Cessió de la família.

Teresa Garcerán